A ningú li va agradar que un desconegut guanyara la Vuelta

                                         

                                                        Caritoux durant la Vuelta de 1984

No era favorit, ni tan sols era conegut. Ningú reparava en ell, però en el primer final en alt de la Vuelta de 1984 a Rasos de Peguera arribà per davant de Delgado, Corredor, Patrocinio Jiménez, Alberto Fernández... Consultant son palmarés soles trobem l'etapa del Mont Ventoux d'ixa mateixa primavera a la París-Niça. Encara aixins seguia sense contar pels pronòstics, estava clar que era un bon escalador, això si.

Però a l'etapa de Los Lagos de Covadonga arriba al cim soles precedit de Raymond Dietzen i acompanyat per A. Fernández i es possa líder amb l'afonament de Delgado que porta el maillot groc. Ara el líder és Caritoux. Tot i això els experts auguren que més prompte que tard sucumbirà. S'enganyaven.

Eric Caritoux i Alberto Fernández són els més forts i arriben a la contrarrellotge final en 37" d'avantatge per al francés. Cap dels dos és un bon "croner" però Alberto va millor. Dos escaladors disputen a tope la contrarrellotge de 33 km. Fernández es 5é i Caritoux 9é, però soles els separen 31". Eric Caritoux ha guanyat la Vuelta per 6", la diferència més curta de la història de las grans voltes, i tot açò rebent insults, esquivant colps i bosses d'aigua gelada que li llançaven certs "aficionats" que no acceptaven que, encara que fora durant aquelles tres setmanes, va ser el més fort  Eric Caritoux va ser el millor.