CICLOMOMENTS

                                                                                                  Buysse als túnels del Soulor, ascendint l'Aubisque Desgranges disenyà en 1926 un Tour de 17 etapes, amb un total de 5745 km, el més llarg de la història. De mitja cada etapa tenia quasi 340 km, quatre d'elles superaren els 400. Però l'etapa que resultà ser més dura "a penes" comptava en 326 km entre Bayonne i Luchon (Aubisque, Tourmalet, Aspin y Peyresourde), res nou. Va voler la climatologia acompanyar als ciclistes en el passeig pirenaic i va desencadenar-se una impressionant tempesta de fred, plutja i graníssol durant tota la jornada. Era la dècima etapa i dels 126 participants que ixqueren d'Evian (per primera vegada el T...

                                                                                                      Maertens precedint a Godefroot durant la Roubaix de 1978 Debutà Freddy Maertens en professionals al 1973 i ixe mateix any va estar a punt de guanyar el Mundial. La seua carrera va estar farcida de més de 200 victòries però va tindre la mala sort de que el cènit de la seua carrera va coincidir en el declivi de Merckx i la figura de Freddy ni la de cap altre es podia comparar amb "el Caníbal". Malgrat l'asombrós dels seus números, la trascendència de la seua figura no va arribar al grau de mite, segurament per haver-se enganyat de dècada per a naixer. Fou dues vegades campió del món i poss...

                                                                                                           André Mahé i Serse Coppi compartiren monument No sempre es cumpleixen els pronòstics, això està clar, però el que va succedir a la París-Roubaix de 1949 no l'hauria ni imaginat el més enrevesat guionista. En principi els favorits eren Rick Van Steenbergen, guanyador l'any anterior, i el gran Fausto Coppi. Durant la carrera, en les malparades carreteres del nort de França donaren en els osso en terra tant Rick, com Kubler, altre "dels bons", que haveren d'abandonar, mentres que Il Campionissimo no semblava tindre el seu dia. A les portes del velòdrom es presenten per d...

                                                                                                                               El primer gran campió valencià, Joan Baptiste Llorens A les acaballes del S-XIX naixeria a Vila-Real, Joan Baptiste Llorens, el primer campió valencià de les dos rodes, va ser molt cotitzat internacionalment sobretot a les proves de pista. Encara que seria impossible anomenar a tots el que es varen fer un nom al pelotó, recordem alguns que varen ser en major o menor mesura història del ciclisme valencià. Una curiositat cridanera és que els tres primers ciclistes espanyols en guanyar una et...

                                                                                                                   Obrin-se pas baix la lona La setena etapa del Tour de 2016 va tindre un final inesperat. Per davant Stephen Cummings aconseguia una brillant victòria a la meta del llac Payolle, després de descendir el Col d'Aspin. Darrere un grup prou nombrós on van tots els favorits s'acosta a meta a bona velocitat. Adam Yates, que està a soles uns segons del liderat del maillot blanc, que distingueix al millor jove, bota del grup disposat a aconseguir la peça. Va a passar baix l'enorme arc unflable on penja el banderí roig que anuncia l'últim quilòmetre i en ixe precís moment l'...

                                                                                                            Zaaf, deshidratat, no pugué culminar la seua gesta Era un atacant pur, Abdel-Kader Zaaf sempre realitzava atacs bojos, escapades impossibles. Era l'única oportunitat de fer-se notar. Grans campions com Coppi o Kubler, en els que tenia bona amistat, l'esperonaven quan volien moure la carrera. Però el modest Zaaf finalment passà a la història del Tour per la seua "no victòria". Al 1950 en l'etapa 13 del Tour es llançà d'eixida junt al seu compatriota Marcel Molines camí de Nimes. El pelotó es va prendre el dia de relax i els argelians aconseguiren un gran avantatge. A ...

                                                                                                  No li va fer vergonya a Gerbi, depilar-se les cames Si ens fixem en el palmarés de Giovanni Gerbi, piamontés d'Asti, destaca sobre tot la seua victòria al Giro de Lombardia de 1905, el primer que es va disputar de la cursa que es convertiria en monument ciclista. Però si llegim a propòsit de la seua vida i miracles descobrirem a un autèntico pioner i innovador al seu esport. Prompte fou conegut com "el Dimoni Roig", perquè sempre vestia un maillot d'ixe color i es deia que tenia prou mal geni. Per exemple, després de guanyar la Milà-Torí de 1903 va participar al turbulent Tour de 1904 i havé de bregar a colps amb els incondic...

                                                                                          Anquetil, a roda de Rostollan, perdent contacte en els millors El cinqué Tour d'Anquetil, fou sense dubte, el que més li va costar guanyar. Al dia de descans a Andorra, Anquetil, que soles estava precedit a la general per Georges Groussard i avançava en minut i mig a Poulidor, era el blanc dels fotògrafs tranquil, menjant borrego en el seu director Geminiani i la seua dona Janine. Però la processó anava per dins, una endevinadora li havia pronosticat que moriria al dia següent. El dia en qüestió tenia l'única dificultat muntanyosa des de la mateixa eixida, l'inèdit aleshores Col d'Envalira. En les primeres rampes, Poulidor i l'inevit...