Gerbi, un avançat a la seua època

                                         

                                              No li va fer vergonya a Gerbi, depilar-se les cames


Si ens fixem en el palmarés de Giovanni Gerbi, piamontés d'Asti, destaca sobre tot la seua victòria al Giro de Lombardia de 1905, el primer que es va disputar de la cursa que es convertiria en monument ciclista. Però si llegim a propòsit de la seua vida i miracles descobrirem a un autèntico pioner i innovador al seu esport.

Prompte fou conegut com "el Dimoni Roig", perquè sempre vestia un maillot d'ixe color i es deia que tenia prou mal geni. Per exemple, després de guanyar la Milà-Torí de 1903 va participar al turbulent Tour de 1904 i havé de bregar a colps amb els incondicionals seguidors d'Antoine Faure, que atacaren al grup on circulava Garin i ell mateix. La seua pròpia bicicleta li va servir com arma.

A més a més, sense abandonar el roig, utilitzaria maillots de seda, molt més llaugers i còmodes. No dubtà en depilar-se les cames i inclús rapar-se el cap, per a evitar turbulències en el monyo (la majoria dels ciclistes tardarien tres dècades en imitar-lo). Estudiava als seus rivals i sobre tot, els recorreguts. A l'anomenat Giro de Lombardia havia estudiat cada tram dels 230 km i baix una forta tempesta en l'eixida va anar evitant els perillosos rails del tranvia i totes les trampes i desperfectes dels camins, realitza 200 km en solitari sense donar cap opció als favoritos Ganna i Galetti i arriba a Milà en més de 40' d'avantatge sobre Rossignoli que va ser segon. En soles 20 anys competia com un veterà.

Possiblement no fou el millor de la seua època, malgrat que va obtindre bones victòries com el Giro del Piamont o la Roma-Nàpols-Roma i va ser dues vegades tercer al Giro, però si un avançat a la seua generació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les forquilles de Christophe

El fi de la tirania

La pera de Pollentier