L'oratge va acompanyar

                                         

                                             Buysse als túnels del Soulor, ascendint l'Aubisque

Desgranges disenyà en 1926 un Tour de 17 etapes, amb un total de 5745 km, el més llarg de la història. De mitja cada etapa tenia quasi 340 km, quatre d'elles superaren els 400. Però l'etapa que resultà ser més dura "a penes" comptava en 326 km entre Bayonne i Luchon (Aubisque, Tourmalet, Aspin y Peyresourde), res nou.

Va voler la climatologia acompanyar als ciclistes en el passeig pirenaic i va desencadenar-se una impressionant tempesta de fred, plutja i graníssol durant tota la jornada. Era la dècima etapa i dels 126 participants que ixqueren d'Evian (per primera vegada el Tour no partia de París), soles 76 hi eren de la partida aquella agradable matinada.

Després de 17 h i 12' arribà a meta el belga Lucien Buysse, marcant una mitja horària de 18 km/h, que fou el més rápid de tots. 25' després apareixia Bartolomeo Aimo, segon classificat. Passada un hora soles 10 ciclistes havien arribat a Luchon. Cap a les 11 de la nit es va decidir ixir a buscar als ciclistes, tal volta perduts per la muntanya. Poc abans de mitjanit apareixia un xicotet pelotó i simultàniament un enfurit xòfer d'autobús reclamant el pagament del billet d'uns 15 ciclistes que havien pres el transport en Bagneres de Bigorre. L'organització va tenir que fer que fer la vista grossa i ampliar "el fora de control" al 40% del temps de Buysse. Soles 54 corredors constaren a la classificació.

Aquell dia Lucien Buysse sentencià el Tour, el més lent de la història, en una mitjana de 24,064 km/h en el que va emprar 238 h 44' en completar.ho, aventatjant en 1h 22' a Frantz i Aimo i en un dia i un hora al 41é i últim, André Drobecq.