L'intrèpid Zaaf va mereixer millor sort
Era un atacant pur, Abdel-Kader Zaaf sempre realitzava atacs bojos, escapades impossibles. Era l'única oportunitat de fer-se notar. Grans campions com Coppi o Kubler, en els que tenia bona amistat, l'esperonaven quan volien moure la carrera. Però el modest Zaaf finalment passà a la història del Tour per la seua "no victòria".
Al 1950 en l'etapa 13 del Tour es llançà d'eixida junt al seu compatriota Marcel Molines camí de Nimes. El pelotó es va prendre el dia de relax i els argelians aconseguiren un gran avantatge. A 20 km de meta estava clar que, per primera vegada, un africà s'imposaria a una etapa de la Grand Boucle. Hauria de ser Molines qui ho faria perquè el bo de Zaaf va començar a trontollar-se i va caure a terra. S'alçà atordit i va reprendre la marxa en sentit contrari fins que tornà a esvair-se, amb una forta deshidratació.
La llegenda diu que, acuitat per la calor sufocant, va beure una botella de vi que li va oferir un espectador i com era absteni li provocà una borratxera. El que si és cert és que fou ingressat a un hospital, però el valent Abdel-Kader va fugir i es presentà a l'eixida de la següent etapa oferin-se a realitzar els 20 km que el dia anterior no havia completat. No li ho varen permetre.
L'any següent si va poder completar totes les etapes, això si, com a fanalet roig a 5 hores d'Hugo Koblet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada