CICLOMOMENTS

                                                                                             Eric sobre el fanc es sentia tan còmode com Roger sobre els adoquins Quan a algún aficionat al ciclisme se l'anomena el cognom De Vlaeminck, l'associa a la París-Roubaix, a les clàssiques i a les nombroses victòries de Roger. Però Roger soles era el germà menut d'Eric. Eric De Vlaeminck es va permetre ser 7 vegades campió del món... de ciclocross. El seu domini fou aplastant en l'especialitat i, de pas, a la ruta també va obtindre bons resultats, com guanyar una etapa del Tour o anotar-se el Tour de Bèlgica. Quan Eric va cedir un poc, el xicotet Roger també va lluïr l'arc de Sant Martí al seu pit al adjudicar-se el mundial de 1975, per a engrandir el cognom sobre el fanc.

                                                                                                Braços en alt, maillot "arco iris"... habitual per a Marianne Des de que tenía 19 anys, allà pel 2006, acumula triomfs i més triomfs. Quan ja el calendari femení començava definitivament a ampliar-se, Marianne Vos començà a ejercir el seu domini, que s'estenia i segueix estenen-se (*) a l'asfalt, el fanc i la pista. Si el palmarés de la legendària Jeannie Longo semblava inassolible, esta neerlandesa està posant el llistó a una alçada que pareix tan insuperable com la de Merckx al ciclisme masculí. Sols en campionats mundials posseïx 3 en ruta, 2 en pista i 8 de ciclocross, a més a més de 9 argents i dos bronzes en total. També és campiona olímpica de puntuació i al Giro Rosa (la carrera més important per a fèmines), ostenta 3 victòries absolutes i 30 etapes. Quan es preparava per a les Olimpiades de Rio de 2016 per a intentar ser també campiona de MTB, una lesió truncà el s

                                                                                                                    Hennie Kuiper fou tan dur com els adoquins Quan un ciclista no és ràpid té molt difícil engreixar el seu palmarés, per això els assoliments aconseguits per Hennie Kuiper són per a tindre molt en consideració perquè era quasi necessari que arribara en solitari per a poder guanyar. Com aperitiu, dir que és un dels tres ciclistes que han aconseguit ser campió olímpic i campió del món en ruta (junt a Baldini i Bettini). És dels pocs en haver conquerit 4 dels 5 monuments (li va faltar la Lieja, en la que arribà a ser segon), per a sumar un total de 81 victòries, entre elles destaquen els dos anys consecutius que es va imposar en l'etapa del Tour a l'Alpe d'Huez.  Va ser 8 vegades top10 a la París-Roubaix, potser la seua prova favorita, malgrat que guanyà en tots els terrenys. Es quedà sense apuntar-se una de las grans per etapes, encara que va ser dos voltes segon

                                                       Ferdi Kubler, poc abans de defallir al Ventoux, acompanyat per Geminiani (Tour 1955) Ferdi Kubler era un ciclista diferent, antagonista del seu compatriota Koblet, tot elegància i estil, Kubler era el retrat de la força bruta. A sovint quan anava a atacar ho anunciava a viva veu. "Ferdi fort hui, Ferdi atacar, Bobet patir" i després imitant un renille, ixia disparat cap avant. Fou el primer suís en guanyar el Tour al 1950, va ser campió del món al 1951 i va fer doblet Fletxa Valona i Liège dos anys consecutius, però ixe ímpetu desmesurat li jugà una mala passada al seu últim Tour al 1955. El ja veterà Ferdi atacà a poc de començar el Ventoux, Geminiani es situà a la seua alçada i el va advertir. "Tranquil Ferdi, el Ventoux no és com els demés ports", al que el suís li va respondre: "Tampoc Kubler és com els demés ciclistes". Poc després agafà una tremenda "pájara" i va parar a un bar a prendr

                                                                                                L'estàtua al cim, representa a Octave Lapize, primer vencedor No fou el primer port que es va coronar en el Tour (va ser el Ballon d'Alsàcia), no fou l'únic de la mítica etapa Luchon-Bayona de 1910 (Peyresourde, Aspin, Aubisque), no és tan alt como el Galibier o Iseran, no té paisatges tan aterradors com l'Izoard o el Ventoux y, malgrat això, és el port emblema de la Grand Boucle. S'ha escalat en més de 80 ocasions i coronar-lo al capdavant, encara que no porte premi material, suposa passar a formar part de la història de la carrera. Els que ho han aconseguit més vegades han sigut dos castellans: el toledà Bahamontes, i el abulens Julio Jiménez, en tres ocasions cadascun. Dels quíntuples guanyadors del Tour, soles Merckx va inscriure el seu nom. Escaladors consumats como Thys, Lambot, Bottecchia, Frantz, Vietto, Trueba, Maes, Berrendero, Bartali, Coppi, Robic, Thévenet, G

                                                                                                                                            I Fignon va perdre la "maglia" Vincenzo Torriani desitjava que el gran Francesco Moser guanyara el Giro... i quasi tota Itàlia també. Era un autètic ídol i no havia guanyat la Corsa Rosa. El traçat li afavoria: poca muntanya i molta contrarrellotge, a mès a més de les bonificacions. Els dos colossos s'alternaren la maglia rosa durant tot el Giro, aprofitant cadascun el seu terreny. Fignon tingué un día roïn en l'etapa en final al Blackhaus, però aconseguí temps en les etapes més dures de muntanya, malgrat que l'organització va suspendre el pas per l'Stelvio aduint que estava impracticable per la neu (circunstància desmentida per les fotografies d'alguns periodistes). No varen servir de res les protestes de Fignon i el seu equip, inclús els tiffosi van esbroncar al seu paisà Visentini, que s'havia unit a les queixes