Moser i Torriani derrotaren a Fignon
Vincenzo Torriani desitjava que el gran Francesco Moser guanyara el Giro... i quasi tota Itàlia també. Era un autètic ídol i no havia guanyat la Corsa Rosa.
El traçat li afavoria: poca muntanya i molta contrarrellotge, a mès a més de les bonificacions. Els dos colossos s'alternaren la maglia rosa durant tot el Giro, aprofitant cadascun el seu terreny. Fignon tingué un día roïn en l'etapa en final al Blackhaus, però aconseguí temps en les etapes més dures de muntanya, malgrat que l'organització va suspendre el pas per l'Stelvio aduint que estava impracticable per la neu (circunstància desmentida per les fotografies d'alguns periodistes). No varen servir de res les protestes de Fignon i el seu equip, inclús els tiffosi van esbroncar al seu paisà Visentini, que s'havia unit a les queixes del parisí.
El cas és que Fignon va arribar a l'úlima contrarrellotge en més de 2' d'avantatge, però no fou suficient. "Il Cecco" volà en els 42 km per a arribar a l'anfiteatre de Verona a una mitjana superior als 51 km/h i va enjugar el seu desavantatge. A més a més es donà la pol·lèmica de l'helicòpter què, segons Fignon volava baix davant d'ell per a perjudicar-lo amb el vent que produïa i volava darrere de Moser per a "espentar-lo" cap a la victòria.
Tot varen ser obstacles per al francés però no hi ha que desmereixer el Giro de Moser, que lluità com un tità, defensan-se bravament en la muntanya i jugan-se el tipus en els descens, encara que probablement Fignon havera resultat guanyador en condicions normals.
Laurent Fignon va aconseguir el Giro que mereixia al 1989.
Comentarios
Publicar un comentario