El Tourmalet és el cor del Tour

                                         

                                  L'estàtua al cim, representa a Octave Lapize, primer vencedor

No fou el primer port que es va coronar en el Tour (va ser el Ballon d'Alsàcia), no fou l'únic de la mítica etapa Luchon-Bayona de 1910 (Peyresourde, Aspin, Aubisque), no és tan alt como el Galibier o Iseran, no té paisatges tan aterradors com l'Izoard o el Ventoux y, malgrat això, és el port emblema de la Grand Boucle.

S'ha escalat en més de 80 ocasions i coronar-lo al capdavant, encara que no porte premi material, suposa passar a formar part de la història de la carrera. Els que ho han aconseguit més vegades han sigut dos castellans: el toledà Bahamontes, i el abulens Julio Jiménez, en tres ocasions cadascun. Dels quíntuples guanyadors del Tour, soles Merckx va inscriure el seu nom. Escaladors consumats como Thys, Lambot, Bottecchia, Frantz, Vietto, Trueba, Maes, Berrendero, Bartali, Coppi, Robic, Thévenet, Galdos, Van Impe, Pollentier, Cubino, Millar, Rominger, Chiapucci, Virenque, Schleck o Pinot, per anomenar uns quants. també ho aconseguiren, i altres molts que tingueren aquest honor arribant escapats com el portugués José Da Silva o Javier Pascual Rodríguez. També va ser molt notori el pas en cap pel cim de Patrocinio Jiménez, l'únic no europeu en aconseguir-ho. 

I Defraye, i Jacquinot, i Poblet, i Danguillaume, i Cabestany, i Elli, i Chavanel, i Alaphilippe... 

En tres ocasions ha sigut final d'etapa, entre elles al 2010 en el que li se va rendir homenatge pel seu centenari. En este 2010 i en 1974 s'escalà en dos etapes diferents i en tres ocasions se instalà la meta en La Mongie, l'estació d'esquí a 4 km del cim per la vertient est.