Sormano, el primer mur impossible

                                         

                                              El Mur di Sormano descavalcava als ciclistes

A Torriani, que també organitzava el Giro de Lombardia, no li agradava que el palmarés se l'omplira d'sprinters, i programà per a després del Passo Ghisallo un camí de cabres que la pròpia organització va asfaltar: el Mur di Sormano. En a penes 1,7 km. de llargària però amb una inclinació mitjana del 15% i trams al 25%.

Era l'any 1960 i les multiplicacions aleshores arribaven com a molt al 42 x 25. Ercole Baldini, "la locomotora de Forli" va ser el més ràpid en ascendir (quasi nou minuts i mig)(*), però l'invent d'incloure  esta trampa al recorregut del mític Giro de Lombardia soles va durar tres anys. Els aficionats es turnaven per a espentar als seus corredors favorits, mentres altres pujaven a peu i desvirtuava la cursa. El propi Baldini va reconèixer que per a realitzar aquella ascensió comptà en el "recolzament" dels tiffosi. Verdaderament semblava allò més una processó que una prova ciclista.

La idea s'abandonà fins al 2012 i a partir d'aleshores s'inclou a la Clàssica de les Fulles Mortes. "Purito" Rodríguez va ser el más ràpid en eixa edició del retorn del Mur i, malgrat d'unes multiplicacions molt més adequades a l'asfalt a penes va superar en uns segons el temps de Baldini, segurament perquè no es va veure "recolzat" pel públic, més que per aplaudiments i crits.

(*) Baldini fou el més ràpid al 1962, al 1960 va ser Massignan