Guanyadors fora dels palmarés

                                                 

Vicente Iturat

Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters.

Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ininterrompudament fins a 2001, fins i tot va haver-hi edicions amb una altra classificació denominada "sprints especials" que convivia amb les metes volants.

Els guanyadors són d'allò més variats: des d'sprinters consumats, sprinters de segona fila que es dedicaven en exclusiva a esta classificació, especialistes en escapades i fins i tot grans campions, quan s'atorgaven bonificacions de temps. Igual podem trobar a Merckx, Hinault, Maertens o Kelly en contraposició amb García Calvo, Radaelli o Esparza. Els més destacats van ser Vicente Iturat, guanyador de les quatre primeres edicions (1958-1961) i Miguel Ángel Iglesias, amb cinc victòries consecutives (1987-1991).

Hui dia estes classificacions només s'utilitzen en voltes xicotetes, mentres que en les grans els sprints intermedis puntuen per a la classificació per punts i per a xicotetes bonificacions de temps.