La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

                                                 

 Chioccioli incontestable en el Giro de 1991

La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera.

La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No obstant això no va tindre cap possibilitat davant el gegant navarrés i va ser 3r en la classificació final. Eixe 1992 va participar també en el Tour on va guanyar una etapa, encara que només va ser 16é finalment.

La il·lusió dels tifosi per tornar pel cap alt alt del podi del Tour després de Gimondi (1965) que havien alimentat Bugno i Chiapucci va haver d'esperar uns anys més, fins a la consagració d'un fenomen anomenat Marco Pantani.