Taccone, fogonades de geni i de mal geni
Vito Taccone va debutar en professionals en 1961 i ja va guanyar una etapa del Giro, el premi de la muntanya i el Giro de Llombardia. Era un gran escalador, molt explosiu, clar exponent d'un ciclisme diferent dels millors ciclistes italians dels 60, de més classe, tècnica i regularitat, els del nord. Va haver de bregar amb Zilioli, Motta, Adorni, Balmanion, Bitossi, el gran Gimondi i un altre notable escalador com Massignan.
La seua millor classificació en el Giro va ser una quarta posició final en 1962, però la seua actuació més destacada va ser en 1963, quan va guanyar 5 etapes (4 d'elles consecutives) i el premi de la muntanya, encara que va ser sext en la general, ja que alternava les seues espectaculars etapes de muntanya amb importants pèrdues de temps en altres etapes.
Va ser un ídol de les regions meridionals, "*il camoscio (isard) d'Abruzzo". En l'únic Tour en què va competir (1964), encara que va abandonar no va passar desapercebut, ja que va ser protagonista d'una violente baralla a punyades amb Fernando Manzaneque, al qual tampoc li faltava caràcter.
També en la seua vida personal va destacar pels seus costums descurats i pels seus problemes amb la justícia italiana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada