L'ambició d'un modest i la desgana del pelotó

                                     Janssen i Tschan, protagonistes de la París-Tours de 1970 

Sent la París-Tours una de les clàssiques més antigues i prestigioses de França, no sempre trobem en la seua llarga llista de vencedors a grans campions. El fet de celebrar-se a la fi de temporada amb un elevat quilometratge i el poc selectiu del traçat, facilita que puguen produir-se sorpreses. De fet la París-Tours és coneguda per molts com "l'única clàssica que no va guanyar Merckx". Les possibilitats per als velocistes i l'orientació oest-est que sol tindre vent a favor a la regió, fa que siga una de les carreres que tradicionalment aconseguix millors mitjanes horàries. 

L'edició de 1970 va ser diferent. Es va programar sobre 286 km el 27 de setembre, que va resultar ser un dia molt calorós i amb poc de vent favorable. A mitat de carrera, amb els primers atacs, la majoria de ciclistes van començar a abandonar perquè dels 125 que van prendre l'eixida, només 43 van arribar a Tours. A més molts dels supervivents van optar per "passejar-se" en la part final.

Qui si va mostrar interés va ser l'holandés Jan Janssen, que ja amb un Tour de França en les seues vitrines, desitjava engrandir el seu brillant palmarés. El seu atac sol va ser contestat per l'alemany de Peugeot Jürgen Tschan. Els escapolits anaven augmentant el seu avantatge sobre el grup de velocistes, al qual tractava de controlar l'escocés Billy Bisland, l'únic company d'equip de Tschan en el grup, fins que va saltar René Pijnen, el gran pistard compatriota de Janssen. Jan, temorós que els aconseguira i sabent del poder de René en un hipotètic sprint, va oferir diners a Jürgen perquè rellevara amb força. La sorpresa va vindre quan Janssen va començar a flaquejar, esgotat per la calor, l'esforç i tal vegada alguna cosa més i va caure desplomat a l'asfalt. El perplex Tschan va seguir en solitari fins a meta després de set hores de carrera i va avantatjar en 56" a Pijnen. Una vintena de corredors encapçalats pels velocistes Reybrouck, Basso, De Vlaeminck i Verbeeck va entrar a més de 3' i la resta a diferències poc dignes, des dels 11 fins als 30 minuts.

Cal fer constar que en l'actualitat l'organització ha fet més atractiva la carrera, incloent-hi trams per camins de terra entre vinyes que esguiten els últims quilòmetres.