La irrupció "comunista"
A diferència d'altres esports, en el ciclisme, els esportistes d'Europa de l'est no podien mesurar-se als seus col·legues occidentals excepte en comptades proves amateur. Però amb la caiguda del Mur van anar arribant als grans equips els millors elements de l'antiga URSS i Alemanya Oriental sobretot, que van posar de manifest quant ens havíem perdut fins llavors. I és que va haver-hi ciclistes enormes que bé podien haver competit de tu a tu amb les estreles en les dècades dels 60, 70 o 80 del segle passat.
Olaf Ludwig (RDA,1960), malgrat passar al professionalisme als 30 anys, per exemple, va tindre temps encara d'aconseguir grans èxits: va guanyar l'extinta Copa del Món, l'Amstel, mallot verd en el Tour i bastants clàssiques i etapes.
Piotr Ugrumov (Letònia, 1961), ja passada la trentena també va ser dels pocs a posar en dificultats al gran Miguel Indurain, sent segon en el Giro del 93 i el Tour del 94.
Uns altres que van arribar ja veterans però van deixar empremta van ser Piasecki (Polònia, 1961); Jaskula (Polònia, 1962); Raab (RDA, 1962) o Tchmil (Moldàvia, 1963), que van demostrar que els durs i obsolets mètodes dels entrenaments "comunistes" també donaven resultat.
En una segona onada formada als seus països d'origen, però que van arribar encara jóvens a professionals podem incloure a Ampler (RDA,1964); Abdoujaparov (Uzbekistan, 1964); Poulnikov (Rússia, 1965); Ekimov (Rússia, 1966); Konyshev (Rússia, 1966); Kasputis (Lituània, 1967) o Svorada (Txèquia, 1968).
I ja els que van debutar en l'elit en els primers anys d'obertura en plena joventut com Tonkov (Rússia, 1969); Kirsipuu (Estònia, 1969); Zabel (RDA, 1970); Hontchar (Ucraïna, 1970); Berzin (Rússia, 1970); Voigt (RDA, 1971); Bobrik (Rússia, 1971) o Ullrich (RDA, 1973).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada