No els recordaria ningú si no fora per...
A més de 200 km de meta va entrar en l'escapada inicial. Treballava per al principal favorit, Eddy Planckaert, que feia una setmana s'havia imposat en el Tour de Flandes. Van passar els quilòmetres i el grup inicial de 13 ciclistes es va anar desgranant i es va quedar només amb Thomas Vegmuller. Increïble, Demol anava a guanyar la París-Roubaix ! Feia huit anys havia sigut segon en l'edició amateur però com a professional el seu palmarés era molt pobre, encara que era bastant benvolgut com a gregari (de fet va ser professional durant 14 temporades en bons equips). Mai més va ocupar posats d'honor en "l'Infern del Nord", 33é, 39é i 69é, les altres vegades que va acabar. En la clàssica de Kuurne (el seu poble natal), va arribar a ser tercer i també va aconseguir alguns top10 en algunes semiclàssiques del seu país.
Més cridaner encara és el cas d'Oliver Zaugg, un altre gregari que va ser professional 13 anys i que només va aconseguir una victòria en tots eixos anys. Però, quina victòria ! En 2011 l'inconformista Vincenzo Nibali llança el seu atac en el mític *Ghisallo, punt clau del Giro de Llombardia, però és atrapat pel pelotó de favorits, en el qual eixe dia es troba el suís Zaugg, tal vegada el més modest de tot el grup, així que, sense res a perdre, aprofita per a atacar en l'última pujada de la carrera a 9 km de Lecco, on eixe any se situa la meta i els favorits reaccionen tard arribant a 8" de Zaugg, que guanya així la seua primera i última carrera de la seua vida, un monument com Il Llombardia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada