Massa "Vuelta" per a tan pocs mitjans
La Vuelta a Espanya, que havia començat la seua marxa en 1935, només havia pogut disputar-se en dos ocasions, a causa de la Guerra Civil, així que en 1941 se celebrava la 3a edició. Ni més ni menys que 4406 km en 21 etapes (la Vuelta més llarga de la història), per a una minsa participació (32 ciclistes, tots ells espanyols excepte 4 suïssos). Cal recordar que Europa estava en plena IIGM.
La carrera, disputada del 12 de juny al 6 de juliol, va discórrer sota una calor sufocant, que unit a l'escassetat de mitjans, l'estat de les carreteres (va haver-hi etapes que van comptabilitzar més de 80 punxades), i els quilometratges (dos etapes van superar els 300 km), van aconseguir que només arribaren a la meta de Madrid, 16 ciclistes.
A més de la més llarga, esta Vuelta també va ser la més lenta de la història. Julián Berrendero, vencedor final, va rodar a una mitjana de 26,108 km/h. Una altra nota destacada va ser la inclusió de la primera contrarellotge de la carrera, com a segon sector de la 16a etapa, entre Gijón i Oviedo de 53 km i en la qual es va imposar Delio Rodríguez. El gallec va guanyar a més en totes les etapes en les quals es va arribar a l'sprint, per a totalitzar un total de 12 victòries parcials, sent 4t en la general.
En la susdita contrarellotge va ser on Berrendero va arrabassar el lideratge a Fermín Trueba. Trueba, segon finalment, va guanyar el premi de la muntanya, encara que per a això va comptar amb el beneplàcit de Berrendero (company d'equip), que no va disputar els punts en Navacerrada, en l'última etapa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada