Un rècord de temeritat
Jose Meiffret va decidir viure a la vora de la mort. Apassionat de la bicicleta va competir en la seua joventut tant en ruta com en pista sense obtindre bons resultats, però això no va extingir el cuquet i ja veterà es va obsessionar a aconseguir un rècord de velocitat. En els anys 60, Guillermo Timoner aconseguia rodar darrere moto 100 km en els mundials a més de 83 km/h de mitjana amb pics superiors als 90 i Meiffret va començar a realitzar proves darrere de moto o cotxe amb parapets per a protegir-se del vent.
Una vegada es va estavellar a 135 km/h, va salvar la vida però no va apagar el seu afany de rodar més i més ràpid. Al novembre de 1961 va aconseguir els 186,725 però ell volia superar els 200 i, per fi, el 19 de juliol de 1962 amb l'ajuda d'un Mercedes Benz 300 en els acobles necessaris i amb la seua bicicleta amb un quadre reforçat, un plat de 130 dents i llandes de fusta per a evitar el sobrecalfament, va rodar en una autopista alemanya, aconseguint durant un km la velocitat de 204,778 km/h. Com a curiositat apuntar que quan este temerari francés realitzava els seus intents portava en la butxaca del seu mallot una nota per a què qui trobara el seu cadàver no sentira gens de pena per ell, i instruccions per a ser soterrat al costat del camí.
Cal fer constar que este rècord, com uns altres posteriors que han arribat a superar els 300 km/h, han de considerar-se més que proeses físiques, desafiaments de risc. De fet, moure un desenrotllament de 130*17 d'aturat era missió impossible per a Maiffret (en el seu rècord ja comptava amb 59 anys), i va ser remolcat per una motocicleta fins a aconseguir una certa velocitat, per a després pegar-se a la posterior del cotxe.
Entre les gestes més cridaneres dels últims anys es pot incloure a Denise Mueller-Korenek l'americana que va ostentar el rècord de velocitat en 2018 a 296,01 km/h.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada