Tota Itàlia en huit etapes
El Giro de 1914 va ser el primer que es va disputar per temps i comptava amb els guanyadors de totes les edicions anteriors: Luigi Ganna, Carlo Galletti i Carlo Oriani, a més del jove Costante Girardengo i dos figures franceses, Lucien Petit-Breton i Paul Duboc. En total 81 ciclistes que prenien l'eixida a Milà i que havien de tornar a la capital llombarda, huit etapes després, després de recórrer 3162 km. Això significava que la mitjana per etapa era de 395 km.
Una autèntica barbaritat, si, però el pitjor va ser que la climatologia no va donar treva. Ja la primera etapa direcció a Cuneo de 420 km va començar de matinada sota un fort aiguat acompanayat de graníssol que es va convertir en neu en l'ascensió a Sestrières. El cas és que només van arribar a meta 37 corredors. Només va ser l'aperitiu d'un Giro dantesc. La tercera etapa Lucca-Roma va ser i serà la més llarga de la longeva història de la Corsa Rosa, amb 430 km, guanyada per cert per Girardengo, encara que la més dura segurament va ser la sexta entre Bari i L'Aquila de 428, on els ciclistes van haver de rodar trams sobre gel als Apenins i que va registrar l'abandó de Giuseppe Azzini que anava líder i que només va ser localitzat l'endemà refugiat en una casa amb febres. L'etapa la va guanyar Luigi Lucotti després d'unes 20 hores sobre el sillí.
Per fi a Milà van arribar huit ciclistes, el guanyador, Alfonso Calzorari va avantatjar en 1h57' a Pierino Albini que va ser segon, mentres que Umberto Ripamonti, que corria sense equip, va ser huité i últim a 17h 21'.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada