Panizza, el menut però gran escalador de Varese
El seu pare li va cridar Wladimiro en homenatge a Lenin. Panizza va ser un dels millors escaladors i gregaris del pelotó des de finals dels anys 60 a principis dels 80 del segle passat. Ostenta el rècord de participacions en el Giro d'Itàlia (18), dels quals va acabar 16, nou d'ells entre els deu primers, defenent els colors de 14 equips diferents.
A Panizza li sobrava força, tenacitat, duresa, fons i intel·ligència, però mancava de velocitat, la qual cosa li va privar d'haver aconseguit un millor palmarés. Era molt valorat pels seus caps de fila, ajudant on més ho necessitaven (en les escalades), a les grans figures italianes de l'època, Moser i Saronni. Va aconseguir guanyar etapes en el Tour, en el Giro, a Catalunya, en Romandía, a la Tirré-Adriàtic i triomfs de prestigi com la Midi Lliure, Milà-Torí, Friuli, Sardenya, Romagna, Reggio Calàbria, giro de l'Etna..., a més de llocs d'honor en Sant Rem, Liège i Llombardia.
Però quan va estar més prop de la glòria va ser en el Giro de 1980, ja amb 35 anys, quan va aconseguir situar-se com a líder. Alliberat ja de treballar per a Saronni que ja havia perdut temps, va protagonitzar un emocionant duel amb Bernard Hinault, famolenc d'anotar-se per primera vegada la carrera italiana. Va ser en la vintena etapa Cles-Sondrio de 221 km i amb el pas de l'Stelvio pel mig, quan el bretó, secundat per Jean-René Bernaudeau va aconseguir distanciar a Panizza i arrabassar-li la cobejada maglia rosa.
Panizza-Hinault el gran duel del Giro de 1980
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada