Raymond Poulidor és llegenda
Encara que el seu nom s'associa ràpidament a "segundó", el llemosí Raymond Poulidor té un brillant i longeu palmarés, per pocs superat.
La seua fama li ve del Tour, on no va tindre sort. Va participar en 14 ocasions, amb tres segons llocs, cinc tercers, un sèptim, un octau i un nové. Ningú li iguala en podis i només Zoetemelk li supera en tops10, i encara que va guanyar 7 etapes, mai va ser mallot groc. Quan més a prop va estar de vestir la peça va ser en la famosa etapa de 1964 en el Puy-de-Dôme, en el qual es va quedar a 14" d'Anquetil i quan millor ho tenia per a guanyar la Grand Boucle va ser en 1968, en el qual una moto de carrera li va envestir per darrere i la caiguda va provocar el seu abandó (aquell any era el més fort, sens dubte).
No obstant això, si haguera inscrit el seu nom com a guanyador del Tour, possiblement no haguera sigut el ciclista francés més volgut al seu país, això que el seu principal rival va ser el seu compatriota Anquetil, quíntuple guanyador.
La seua carrera es va prolongar fins als 41 anys sense baixar el seu nivell (amb 40 anys va ser 3r en el Tour). Va representar al seu país en els mundials durant els 18 anys que va ser professional, obtenint una plata i dos bronzes, va ser una vegada campió nacional, va guanyar la Volta a Espanya, dos vegades la París-Niça, dos Dauphiné, la Fletxa Valona i la Milà-Sant Rem i es va guanyar sobretot al públic, amb el seu somriure, el seu aspecte bondadós i la seua amabilitat amb els seus seguidors. "Allez PouPou", era el crit més escoltat en les cunetes.
Es diu que on era una autèntica rabosa era jugant al pòquer, quan en les concentracions de pretemporada plomava als seus companys del MERCIER, l'equip al qual sempre va ser fidel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada