Froome, orgull o llàstima ?

 

                                    Amb el mallot de l'SKY on va aconseguir tots els seus èxits


Un britànic nascut a Kenya és el sèptim ciclista a aconseguir les tres grans. Chris Froome va guanyar el Giro de 2018 i va completar la tercera que s'havia iniciat amb la Vuelta en 2011 (encara que va haver d'esperar huit anys perquè li l'adjudicaren per la desqualificació definitiva de Juanjo Cobo), també va guanyar una altra Vuelta , i quatre tours !

Però no va ser de manera plàcida, mai va tindre sort amb les caigudes, sempre va estar sota sospita mèdica, va tindre discrepàncies en l'equip per la direcció de files... i és que l'SKY va tindre una època de dominació total ( Froome, Wiggins, Thomas, Bernal...). El cas és que Christopher va reunir un palmarés descomunal en carreres per etapes malgrat tot, però en 2019 reconeixent el recorregut d'una contrarellotge va tindre un xoc brutal a gran velocitat i es va trencar el fèmur, el colze i diverses costelles.

Ja estava ben ficat en la trentena, però va tornar. Va passar el temps i no arribaven les millores, va assumir el rol de gregari i va canviar d'equip. Al seu nou equip en principi li va vindre molt bé, el cognom Froome era un reclam per als organitzadors, però el rendiment no va millorar i ja no s'espera que siga ni  ombra del que va ser. Ja en la quarantena persistix a continuar competint, encara que no puga seguir el ritme del pelotó. És un acte d'amor propi, d'orgull, o simplement està fent el ridícul ? Si algun equip està disposat a contractar-li, llarga vida a Chris Froome.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Guanyadors fora dels palmarés