Desgràcies, decepcions i sorpreses en el Tour de 1935
El Tour de 1935 es presentava amb un potentíssim equip francés amb Antonin Magne, guanyador de l'edició anterior com a gran favorit, altres dos vencedors: Leducq i Speicher, més el gran escalador René Vietto, Le Greves, Archambaud i per si no fora prou Charles Pelissier i Lapébie que corrien de manera individual. Desgranges, a la vista de l'èxit de la primera contrarellotge individual de l'any anterior, programa 6 cronometrades (3 d'elles individuals)
Per a oposar-los resistència l'equip belga tenia com a cap de files a Felicien Vervaecke, però en la primera etapa París-Lilla, s'imposa Romain Maes i el seu lideratge ja no canviarà en tot el Tour. Encara que passa mals moments als Alps, recolzat pel seu homònim Sylvère Maes i el propi Vervaecke resistix les 21 etapes sense perdre el groc en cap moment, permetent-se el luxe de guanyar fins i tot l'últim dia a París.
La fatídica etapa amb final en Grenoble que suposa l'accident que li costa la vida a Cepeda, també registra l'atropellament de Magne que li fa abandonar, mentres que uns altres com Vietto, encara que guanya etapes ha perdut molt de temps. L'equip espanyol integrat per Ezquerra, Trueba, Cañardo i Cardona entre altres, passa desapercebut. Dels quatre citats només el veterà Cardona acaba la carrera en el lloc 22.
En la classificació final després de Maes es classifica l'italià Ambrogio Morelli, que guanya dos etapes, adornant així notòriament el seu bon però modest palmarés, mentres que tercer és Vervaecke. El millor francés és Speicher, sext.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada