Un Tour estrany i Disneylandis

                                         

Landis durant la seua al·lucinant cavalcada

El Tour de 2006 era una incògnita. Amb l'absència del llavors heptacampió Armstrong, la no participació pel cas "Operació Port" d'Ivan Basso, Jan Ullrich o Paco Mancebo i l'exclusió d'Astana amb el seu líder Vinokourov, era difícil aventurar un favorit.

Óscar Pereiro havia utilitzat la seua tàctica que li havia donat resultat en altres ocasions: perdre temps en les primeres etapes per a poder gaudir de llibertat més avant i buscar triomfs d'etapa. Així doncs en la 13a etapa el gallec en el lloc 46 de la classificació entra en una escapada que aconseguix quasi mitja hora d'avantatge, sent segon en meta després de Jens Voigt i posant-se líder amb 1'30" sobre Landis, que era el més fort fins al moment.

En Alpe d'Huez resistix molt bé i, encara que cedix el lideratge a l'americà, queda només a 10". Però en l'etapa amb final en La Toussuire, Landis es desploma estrepitosament i perd 10' en l'ascensió final, mentres que Pereiro està amb els més forts (Sastre, Klöden, Moreau, Evans...) i recupera el lideratge.

I l'endemà succeïx: camí de Morzine, Floyd Landis ataca a 140 km de meta, va donant caça a tots els components de l'escapada del dia i abans d'arribar al Joux Plane ja és líder virtual L'equip de Pereiro (Caisse d'Epargne) rep ajuda del CSC de Sastre i alguna cosa del T-Mobile de Klöden i aconseguix retallar una mica de temps. Landis arriba a Morzine amb 5'42" sobre Sastre, 5'58" sobre Moreau, 6'40" a Cunego i més de 7' a Pereiro, Klöden, Evans, Schleck, Menchov... Ha realitzat una proesa a l'altura dels Coppi o Merckx.

Arriba a París de groc, ratificat en la contrarellotge final però... el seu positiu en testosterna exògena el delata. Pereiro és declarat guanyador del Tour. Floyd, en 2010 confessarà la seua culpa i acusarà a més a uns altres de dóping sistemàtic. Serà un dels quals provoque la retirada de "els 7" d'Armstrong.