Un furgó de qua massa lent

                                         

 Moltes figures per a disputar-se el Tour de 1977

El Tour de 1977 així sense pensar sona com l'últim en el qual va competir Merckx, però va ser una edició molt emocionant i disputada. Després de dos setmanes de lideratge del jove Dietrich Thurau van arribar les etapes alpines. La lluita va ser tremenda, però l'etapa clau va ser la de l'Alpe d'Huez. Van Impe, tractant de revalidar el seu triomf del 76 va atacar fort en el Glandon, va coronar al capdavant i es va llançar en solitari per la vall camí de Bourg d'Oisans, augmentant fins i tot el seu avantatge fins als 2'50". No obstant això es va desfonar en l'escalada final i a més va ser derribat per un cotxe de carrera. Hennie Kuiper es va anotar l'etapa i Thévenet va mantindre el lideratge ja fins a París.

En esta edició, a més del 6é lloc final de Merckx, que no va deixar de lluitar fins al final, es va penalitzar per positiu (només amb temps) en el control antidopatge a Zoetemelk i Agostinho que havien guanyat sengles etapes. També va ser l'última participació d'Ocaña, ja en hores baixes.

Una altra curiositat va ser la desqualificació massiva per fora de control de 30 corredors en la susdita etapa 17a de l'Alpe d'Huez. Confiant en el seu número, el "grupetto" s'ho va prendre amb molta calma i es va presentar en meta a 1h.00'20". Sprinters com Van Linden, Sercu, Van Katwijk o Delépine no podrien disputar el triomf en l'etapa final dels Camps Elíseos. Esclassan, que va ser mallot verd, Santambrogio, Villemiane, Hoban, Ovion, Karstens o Sibille que si van entrar en temps tampoc van guanyar a París, un combatiu Alain Meslet va véncer en solitari.