Roger Lapebie: fortunes i misèries

                                       

Lapebie guanya en Digne-les-Bains (Tour 1937)

En 1934, Lapebie marxava al capdavant al costat de Rebry i Wauters a 12 km de Roubaix, quan va punxar. Com no arribava l'assistència, va amprar la bicicleta d'un espectador i va eixir en persecució dels seus rivals, als quals va caçar a un km de meta i després els va batre a l'sprint. Era el guanyador de la París-Roubaix, almenys durant 10', ja que els jutges li van desqualificar, ja que el reglament prohibia el canvi de bicicleta. Gaston Rebry va ser declarat vencedor.

El Tour de França de 1937 semblava cosa de la gran figura del moment, Gino Bartali. Quan va arribar la muntanya Gino es va posar al capdavant de la classificació amb més de 9' d'avantatge, però camí de Briançon va caure des d'un pont a un rierol i, encara que va poder acabar l'etapa i va conservar el lideratge, les seues ferides no li van permetre eixir l'endemà, quan Lapebie va guanyar en Digne-els-Bains i Sylvere Maes es va enfundar el mallot groc.

Lapebie i Maes es disputarien la victòria final als Pirineus, encara que amb circumstàncies estranyes. Lapebie va fluixejar en l'inici del Tourmalet i un aficionat (diu la llegenda que va ser un tal Felix Levitan, el futur patró del Tour), el va espentar un centenar de metres i ja recuperat, va aconseguir afegir-se al grup de Maes. Va haver-hi sanció en temps per a Lapebie però també per a Maes per, segons els jutges, ser ajudat per altres ciclistes belgues que no formaven part del seu equip (la selecció belga). Encara que Maes conservava per 25" el lideratge, va abandonar en senyal de protesta i va aplanar el camí a Lapebie fins a París on es va proclamar vencedor. 

Roger Lapebie, aprofitant la notorietat adquirida pel seu triomf, va intentar millorar les condicions econòmiques i de tracte als ciclistes, la qual cosa li va valdre ser exclòs del Tour de l'any següent pel dèspota Henri Desgranges.