El lleter i el tubular de Merckx
Frans Verbeeck va ser un gran ciclista flamenc amb un palmarés immens al qual li va faltar una guinda. I és que en l'època en que va competir este dur i ràpid corredor se les va vore no ja només amb els monstres Merckx i De Vlaeminck, sinó amb tal vegada la millor generació d'sprinters i classicòmans que ha existit sense ni tan sols haver d'eixir del seu país (Leman, Van Linden, Godefroot, Maertens, Planckaert…).
Després d'un breu pas a professionals sense obtindre grans resultats, va tornar a treballar amb el seu pare com a lleter, apel·latiu amb el qual es va quedar en el pelotó, però li va poder el cuquet i va tornar a competir però esta vegada amb un duríssim entrenament hivernal, ascendint una i mil vegades una dura rampa de terra pròxima a la seua casa amb desenrotllaments molt durs , i va començar a obtindre resultats.
Se li comptabilitzen 173 victòries, però a més va ser 111 vegades segon (12 vegades darrere de Merckx) i 108 vegades tercer. Encara que se li van resistir els monuments, on va obtindre 8 pòdiums i va ser 15 vegades top-6, va aconseguir imposar-se en clàssiques de primera categoria com la Fletxa Valona, la Amstel o la Het Volk i proclamar-se campió de Bèlgica en 1973 amb el plus de batre a Merckx, que va ser segon.
Tal vegada la seua carrera més mítica va ser la seua no victòria en el Tour de Flandes de 1975 al qual va arribar possiblement en el millor moment de forma de la seua carrera. El “Caníbal” va arrancar en Kwaremont, a 104 km de meta i només Frans va poder agafar-li roda. Merckx va imposar un ritme infernal i Verbeeck a penes podia seguir-li. Va passar dos hores i mitja amb la vista fixa en el tubular darrer del monstre de Tervuren sense tot just poder-li rellevar. A 6km de l'arribada finalment es va despenjar. El tercer classificat va arribar a més de 5’ a meta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada