Dos aventurers obsessius

                                             

En la Vuelta a Espanya de 1987, la de la primera victòria colombià i el forúncul de Kelly, va haver-hi dos noms que apareixien tots els dies en les cròniques de les etapes.

Henry Abadie entrava en totes les escapades, només o en companyia, buscant algun triomf d'etapa. No ho va aconseguir malgrat els seus incomptables intents. No obstant això, a força d'encapçalar la carrera durant tants quilòmetres (entre 700 i 800 en fugida), va conquerir el mallot dels sprints especials i va ser tercer en el premi de la muntanya, sense ser sprinter ni escalador.

Més sort va tindre el seu habitual company, Roberto Pagnin. Sempre es trobava amb Abadie en els seus intents. Moltes vegades van cavalcar ells dos en solitari. En la quinta etapa van portar a bon port la seua aventura i van arribar a meta amb quasi 3’ d'avantatge. Pagnin, que era més ràpid, va guanyar l'sprint i com a premi addicional es va enfundar el mallot de líder encara quan fora efímeramente. Prop del final de la Volta va repetir victòria, quan la resta dels seus companys d'equip ja havia abandonat. Ràpid i bon estrateg va aconseguir durant els seus anys de professional bastants triomfs parcials en carreres per etapes (3 etapes en la Vuelta, una en el Giro, Tour de Suïssa, Tirré-Adriàtic…). No obstant això quan es parla d'ell, almenys a Espanya, se'l coneix més per “Gigi l’amorós”, pels seus affaires amb algunes hostesses durant el transcurs de la citada Vuelta 87.

 

                                                                    Roberto Pagnin