Campions d'altres mons

                                       

Mizbani lluint el seu mallot de campió nacional contrarrellotge

Si en les dècades de la guerra freda, ciclistes com Ryszard Szurkowski (Polònia) o Serguei Soukhorouchenkov (URSS) no van poder mesurar-se als més grans per qüestions polítiques, en altres èpoques no tan llunyanes, grans ciclistes de països amb poca tradició tampoc van poder accedir a provar les seues forces amb els occidentals. Dos exemples són l'iranià Ghader Mizbani i el hongkonés Wong Kam-Po.

Mizbani va tindre una llarguíssima trajectòria amb un palmarés impressionant, encara que només a Àsia. Va guanyar a més del seu país natal, en països com Turquia, Indonèsia, Filipines, la Xina, el Japó o Azerbayán. Ja sent bastant veterà li va donar temps a guanyar dos anys la classificació anual de l'UCI Àsia Tour i va arribar a representar al seu país en algun mundial de ruta, a més deixant-se veure en alguna escapada matinera. En 2012 va tindre una oferta d'un equip occidental però l'equip no va arribar a eixir.

Quant a Wong Kam-Po va competir en països d'Extrem Orient. En ruta va obtindre victòries a la Xina, el Japó, Thailandia i Taiwan, però on va aconseguir el seu gran èxit va ser en pista, aconseguint en 2007 el títol mundial d'escratx.

Segurament qualsevol d'estos dos hauria pogut competir de tu a tu amb els millors de la seua època. Tal vegada van nàixer massa prompte o en lloc equivocat per a això.

Wong Kam-Po i la seua medalla d'or