Altra decepció per a "Poupou"

                                       

                                           Pòdium final: Aimar escoltat per Janssen i Poulidor


Després de la sorprenent victòria del jove Gimondi en 1965, s'esperava un altre apassionant duel Anquetil-Poulidor per a 1966 en el Tour. No obstant això en la 10a etapa amb final a Pau i ja en la baixada de l'Aubisque, es forma un grup d'uns 20 ciclistes que se'n va darrere de l'escapada del dia. Els escapolits aconseguixen arribar (guanya Tomasso de Pra); a 2' el grup de 20 on s'ha intercalat Lucien Aimar, el principal coequipier d'Anquetil juntament amb Jan Janssen i altres ciclistes d'entitat (Perurena, Delisle, Momeñe, Kunde) que en teoria no compten per a la general. La sorpresa és que ni els teòrics favorits, ni altres outsiders com Pingeon s'ho prenguen amb tanta calma i cedisquen 7' respecte al grup.

Poulidor demostra que és el més fort de la carrera i derrota a Anquetil en la contrarellotge de la 14a etapa, però encara que va retallant avantatge no atraparà a Aimar, que fins i tot es permet distanciar al limosín en l'etapa de Torino, en la qual Lucien arrabassa el lideratge a Janssen en un altre greu error tàctic de l'equip MERCIER i Poulidor, que es va passar tot el Tour vigilant a Anquetil, qui finalment va abandonar malalt en les últimes etapes i que ja no tornaria a participar en la Grand Boucle. Poulidor només aconseguix accedir al pòdium després d'Aimar i Janssen en acabar la contrarellotge final.

El merescut triomf d'Aimar li va compensar de la decepció que havia patit en el Tour de l'Avenir, dos anys abans, quan una penalització de 1' per un incident, li va privar de la victòria. Més tard, el millor triomf d'Aimar serà aconseguir el mallot de campió de França.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Cap de cuir, bidó de plom

La gran carrera del sud d'Itàlia