Una carta va advertir a Magne
No va poder Leducq defendre com haguera volgut el seu regnat en el Tour, i en 1931 va ser Antonin Magne qui li va succeir. Líder des de les etapes alpines va ser atacat pels equips de Bèlgica i Itàlia , comandats per Demuysere i Pesenti. Malgrat mantindre 12' d'avantatge sobre Demuysere a dos etapes del final, Tonín es mostrava nerviós ja que la penúltima etapa travessava el pavé, on els belgues eren grans especialistes. No obstant això, compta la llegenda, que la nit anterior a la temuda etapa de les llambordes Magne, contravenint el seu costum, es va detindre a llegir una carta que li enviava un aficionat. En ella li explicava que Gaston Rebry, guanyador aquell any de la París-Roubaix planejava atacar en esta etapa, segons li havia confessat a la seua mare. Efectivament en el km 60 Rebry va atacar amb fúria per a emportar-se a la seua roda a Jef Demuysere, però Magne, que no els havia llevat ull, va aconseguir unir-se a ells. Els tres ciclistes van arribar a meta amb 17' d'avantatge.
Antonin Magne també va guanyar el Tour de 1934, sent líder des de la 2a etapa, en la qual va tindre l'honor a més d'imposar-se en la primera contrarellotge individual que es va disputar en la història del Tour de França. Malgrat tot, el seu caràcter introvertit i una tàctica predominantment conservadora, no li han concedit les glòries que els aficionats atorguen a altres grans campions.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada