Le Blaireau o la còlera dels deus

                                         

"Obrint-se" pas

De principi a fi de la seua gloriosa carrera, Bernard Hinault va ser l'autèntic patró del pelotó. Capaç de mobilitzar o desmobilitzar a la resta de companys i rivals, decidint l'actitud en carrera, encapçalant protestes o fins i tot triant als seus successors. Només la seua presència ja condicionava o intimidava i és que el seu sobrenom "Le Blaireau" (el teixó), li encaixava perfectament. Tal vegada l'únic campió que va guanyar no sols per la seua classe i les seues forces, sinó també pel seu caràcter.

En 1978 va encapçalar una vaga de cames caigudes protestant pels horaris que no els deixaven descansar prou. "si no podem dormir a l'hotel, el farem en la carretera". En 1982 uns agricultors van tallar la carretera, El bretó es va interessar per l'assumpte de la protesta, en la qual els manifestants instaven a consumir productes francesos, al que Hinault els va etzibar, acusant-los de tallar la carrera amb tractors americans.

Però el seu incident més espectacular i conegut va ser en la París-Niça de 1984, quan encapçalava un furiós atac per a desbancar a Robert Millar, que era el líder. En plena batalla pel mallot, una nova manifestació, en este cas de treballadors de drassanes, bloquejava la calçada. Hinault va tractar de passar sobre la seua bicicleta però quan ja li va anar impossible va baixar de la seua màquina i amb els seus punys va continuar buidant el camí. Afortunadament no va haver-hi ferits".

 

                                         Característic gest de força i ràbia, apretant les dents