Enverinats, disfressats i mercenaris o el Tour de 1911

                                                 

Paul Duboc, l'enverinat

En 1911 la classificació general es determinava per llocs, no per temps. Semblava que Gustave Garrigou després de diversos llocs d'honor en les edicions anteriors anava encaminat cap a la victòria, afavorit pels abandons d'alguns favorits com Lapize, Faber, Petit-Breton i Trousselier o la caiguda per un barranc de Georget, que li havia deixat lluny del cap, però mediat el Tour va sorgir un fortíssim Paul Duboc que es va anotar consecutivament dos etapes i amenaçava el lideratge de Gustave. El pletòric Duboc va atacar d'eixida en la següent etapa, la terrible Luchon-Baiona, de 326 km i amb els passos de Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque. Duboc va coronar al capdavant els tres primers i abans d'afrontar l'Aubisque algú li va donar un bidó... enverinat i va arribar 21é a més de tres hores i mitja de Maurice Brocco "el mercenari" al qual Desgranges va desqualificar per haver-se oferit al millor postor per a ajudar-lo, cosa que impedia el reglament, ja que ell mateix ja no tenia res a fer en la classificació general.

Va donar la casualitat que la següent etapa circulava per Rouen, localitat natal de Duboc i es temia que els seus seguidors agrediren a Garrigou, al qual culpaven de l'enverinament, així que l'organització del Tour va decidir "disfressar-lo" amb un mallot negre, tapant el dorsal i aconsellant-li que s'ocultara entre els seus rivals i travessara ràpid la població. Mai es va esclarir l'autoria del verí, encara que també s'acusa a Lafourcade, l'especialista en beuratges del pelotó, que no participava aquell any. Duboc, recuperat de les seues malalties, encara va guanyar la següent etapa i ja no va poder atrapar a Garrigou, encara que va ser segon en la classificació final després de Gustave. El "barranquista" Georget va ser tercer