Un Tour molt avorrit que Desgranges va voler suspendre
En 1919 s'havia représ el Tour passada la I Guerra Mundial en a penes 67 participants (i que soles acabaren 10) i unes carreteres destrossades. Al 1920 s'anava normalitzant la situació però no hi havia diners per a que els fabricants de bicicletes patrocinaren als corredors, no obstant esta vegada 113 ciclistes es presentararen en l'eixida a París, quasi tots francesos o belgues.
El temps tòrrid ajudà a que es produïren nombrosos abandons, entre ells els de Mottiat, Christophe, Defraye, Alavoine i els germans Pelissier. Henri Pelissier, que havia guanyat dos etapes fou sancionat amb 2 minuts per un canvi de neumàtic que semblava no s'atenia al reglament i abandonà en senyal de protesta. Henri Desgranges estava furiós perquè les etapes es decidien a l'sprint i no va atorgar el recentment instaurat maillot groc fins més de la mitat del Tour perquè hi havia corredors empatats a temps. Després la dècima etapa Desgranges va amenaçar en suspendre una carrera molt avorrida, en la que totes les figures franceses ja havien abandonat.
A la fi, el ja doble guanyador del Tour (1913 i 1914), Philippe Thys va aconseguir afermar-se al liderat, encara que fora Firmin Lambot el ciclista que va coronar al capdavant els grandes ports de Pirineus i Alps. Els 7 primers de la classificació final foren belgues, que guanyaren 12 de les 15 etapes. Honoré Barthélémy, 8é i primer francés va finalitzar la carrera en una monyica trencada i un muscle dislocat, sent rebut com un heroi al Parc dels Prínceps. Com curiositat, l'últim classificat, Charles Raboisson (22é), emprà 69 h. més que Thys per a completar els 5593 km d'aquesta edició.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada