Qué va ser del mig fons darrere moto ?

 

Guillermo Timoner, sis vegades campió mundial

Durant molt de temps, des de finals del S-XIX s'incloïa als campionats del món de ciclisme en pista, la modalitat darrere moto. Eren proves on els ciclistes rodaven darrere d'una motocicleta (stayer), que acoplava un corró a la roda posterior. El ciclista procurava anar "pegat" per aprofitar al màxim el rebuf.

Esta espectacular competició va tindre als seus dos màxims exponents en el belga Victor Linart i l'espanyol Guillermo Timoner. Linart va conquerir des de 1921 fins a 1927 quatre títols mundiales, xifra que superaria Timoner amb sis cetres entre 1955 i 1965.

Malgrat d'estar limitat el nombre de participants a pista, normalment no més de sis, i de que es va anar ampliant la longitud del corró, s'aconseguien velocitats superiors als 80 km/h i el perill era manifiest. Potser este el principal motiu de la supressió d'aquesta modalitat dels mundiales de pista, des de fa varies dècades.

Per a mostra de la seua perillositat, l'accident que li costà la vida al pilot Ferdinand Wambst, quan en setembre de 1969 en una competició al velòdromo de Blois va patir una terrible caiguda. El ciclista que el seguia era Eddy Merckx, que a penes unes setmanes abans havia guanyat el seu primer Tour. Segons el propi Mercxs, la lesió que li va produir (desplaçament de pelvis), el va impedir donar el 100% de si mateix a la resta de la seua carrera esportiva, afortunadament pels seus rivals.