Bona tècnica i molt de valor !
Les escalades dels grans ports de muntanya són soles la mitat dels ports. Si la carrera no acaba al cim, cal contar en el descens i, tan lícit es aconseguir o retallar distància en la vessant ascendent com en la descendent. El que succedeix és que un excés de risc o una xicoteta errada pot costar un triomf, una carrera esportiva o alguna cosa pitjor i no sempre val la pena desafiar al perill.
Quan un ciclista arriba a professional ja se li suposa una bona tècnica i domini de la bicicleta i, encara que poden existir corredors més o menys hàbils, la diferència la sol marcar el llance, valentia o temeritat que es fique en l'assumpte. No obstant sempre han existit ciclistes que han sigut assenyalats especialment pels seus descensos: Marinus Wagtmans (de malnom "el Burlamorts"), Fréderic Vichot, Dimitri Konyshev, Kenny Van Hummel, Roberto Lezaun...; també guanyadors de grans voltes o monuments como Gaston Nencini, Sean Kelly, Paolo Savoldelli o Vincenzo Nibali i sense oblidar als més grans que realitzaren tambén descensos esgarrifosos quan ho necessitaren como Anquetil, Merckx o Induráin.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada