L'últim clàssic

                                                 

                                                            Sean Kelly, duresa y modèstia

Malgrat que li va tocar viure el ciclisme modern, es mantingué fidel al ciclisme clàssic. Quan ja tots els seus companys i rivals utilitzaven pedals automàtics, ell mantenia els rastrals, la seua clàssica xixonera i l'estil a l'antiga... i seguia guanyant. S'inventà la classificació FICP i la va aconseguir sis anys consecutius. Començava la temporada sense guardar-se res per a després. Al 1986, per exemple, guanyà la París-Niça (no era notícia perquè ho va fer 7 vegades consecutives) i la Milà-Sant Remo. Va correr el Tour de Flandes i fou segon2º (havera sigut el quart home i primer no belga en completar els 5 monumentos, de fet va ser segon en tres ocasions). Era diumentge i el dilluns començava la Itzulia. La guanyà també anotan-se tres etapas, inclosa la doble etapa final del divendres i el diumentge se'n va anar a la París-Roubaix, guanyan-la també.

Tot sacrifici, duresa i modèstia sobre la bicicleta, en victòries en tots els terrenys. Es va permetre guanyar inclús una Vuelta a Espanya, que podrien haver sigut dos si no és per un forúncul. L'irlandés pot considerar-se baula entre dos èpoques.