Poblet va trencar els estereotips
No es valoraven les clàssiques. A Espanya la tradició era, i en certa mida segueixen sent, les carreres per etapes. Els equips prou tenien ja en les voltes regionals i la Vuelta a Espanya per a pensar en les clàssiques europees.
Miguel Poblet havia guanyat a la seua joventut tres edicions consecutives del campionat d'Espanya de muntanya i, més tard es proclamà 6 vegades campió nacional de velocitat als velòdroms. Era doncs escalador, era sprinter o hi era simplement un fenòmen ?
Els italians el fitxaren i Miguel explotà, aconseguint coses fins ixe moment inassolibles per a corredors patris. Va ser el primer espanyol en vestir el maillot groc del Tour, encara que fora de forma efímera, però sobretot fou el primer en guanyar un monument ciclista, la Milà-Sant Remo. Bó, ho va aconseguir dues ocasions (1957 i 1959). Al 1958, va ser segon ni més ni menys que en tres monuments (la pròpia Sant Remo, Roubaix i Lombardia). A més a més va ser pioner mundial en anotar-se etapes de les tres grans en la mateixa temporada (1956), fet soles igualat per Pierino Baffi i Alessandro Petacchi fins a hui.
Diuen que el seu taló d'Aquiles era que li faltava fons per a les grans voltes. Així seria però el cas és que fou 6é en tres edicions consecutives del Giro, on aconseguí 20 etapes (fins ixe moment era l'estranger amb més triomfs a la Corsa Rosa). Tampoc es pot dir que no fora profeta a la seua Catalunya natal, ja que guanyà dos vegades la Volta, a més a més de 32 etapes.
Reclamant roda als Dolomites
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada