CICLOMOMENTS

                                                                                                      Imbatible La superioritat que va mostrar Induráin als cinc tours consecutius que s'anotà va ser aclaparadora. Ningú el podia despentjar en la muntanya, els propis escaladors ho passaven malament soles per a seguir-ho i a les cronos era intractable. Però si havera que triar la millor contrarrellotge de Miguel Induráin, hi hauria que referir-se a la de Luxemburg al 1992, el seu segon Tour victoriós. L'etapa era de 65 km i quebrada, terreny ideal per a que la força del navarrés s'imposara, però el que pocs esperaven eren les diferèncias abismals que va aconseguir amb el seus rivals. Va empr...

                                                                                                                  Poblet imposan-se a la Milà-Sant Remo No es valoraven les clàssiques. A Espanya la tradició era, i en certa mida segueixen sent, les carreres per etapes. Els equips prou tenien ja en les voltes regionals i la Vuelta a Espanya per a pensar en les clàssiques europees. Miguel Poblet havia guanyat a la seua joventut tres edicions consecutives del campionat d'Espanya de muntanya i, més tard es proclamà 6 vegades campió nacional de velocitat als velòdroms. Era doncs escalador, era sprinter o hi era simplement un fenòmen ? Els italians el fitxaren ...

                                                                         Gerrie Knetemann encapçala la contrarrellotge per equips del Tour de 1978 (153 km) Ti-Raleigh va patrocinar durant nou anys un superequip. Baix la batuta del gran pistard Peter Post va ajuntar a grans rodadors, sobretot neerlandessos i va obtindre ni més ni menys que 986 victòries. De pas també guanyà un Tour amb Zoetemelk, en una edició en la que s'imposaren en 12 etapes. I es que contà en ciclistes capaços de guanyar pràcticament qualsevol carrera (Zoetemelk, Kuiper, Raas, Lubberding, Peeters, Knetemann, Van Vliet, Thaler, Winnen, Hoste, Thurau, Van der Velde, Karstens, Oosterbosch, Freuler...). Ningú com ells per a preparar un sprint o disputar una crono per equips. La formació es va trencar per ...

                                                                                                                 Viejo creua la meta a Manosque Un pelotó molt tocat, el dia següent de les etapes alpines i la vespra del dia de descans. La jornada  s'adivinava propícia per a les fugues. A més a més l'etapa tenia 224 km i tres xicotets ports i Maertens semblava imbatible als sprints, aixina que quan José Luis Viejo va botar a 160 km de meta, ningú el va seguir. Viejo, que era un gran gregari, havia acudit al Tour en el Super Ser per a recolzar a Ocaña, però el conquense no va fer un bon Tour i un especialista en escapades en solitari como ell no podia deix...

                                                                                       Jo i Willy Planckaert Sempre el cognom Planckaert ha estat vinculat al ciclisme flamenc. Cal dir que tots els Plackaert que ha havut i hi ha'n al pelotó professional no provenen de la mateixa saga familiar, encara que es poden agrupar en torn a tres famílies principals excepte, tal vegada Ernest, que fou professional abans de la IIGM. Jozef Planckaert va ser seguramente el més complet perquè arribà a ser 2n al Tour de 1962, a més a més d'aconseguir una París-Niça i una Liège. Va competir junt a dos germans: André i Willy (no el més conegut). Després vingué la saga més coneguda, la dels tres germans classicòmans: Willy, Walter i Eddy, tres ciclist...

                                                                                                                     Duel Visentini-Roche dins del Carrera Roberto Visentini va nàixer al si d'una família acomodada, però no va seguir els cànons esportius que s'esperaven  de la seua posició social. Va escollir un esport tan dur com el ciclisme. Estava dotat d'un talent innat i va collir triomfs internacionals com a juvenil i amateur. Quan passà a profesionals i inicialment no va obtindre bons resultats, le carregàren a l'esquena l'etiqueta del xiquet ric que no sap patir. Va anar progressant  i s'imposà en carreres com el Giro del Trent...

                                                                                                                          Coppi a mitja roda de Darrigade Segurament la passió tan gran de Fausto Coppi per la bicicleta l'impedia retirar-se. Al 1956 a penes havia aconseguit el G.P. Lugano contrarrellotge i havia abandonat al Giro, mai havia collit una temporada tan pobre. Complits els 37 tenia la seua oportunitat per a arreglar la temporada era el Giro de Lombardia, del que ja era per cinc voltes guanyador. Eixe dia, el gran Fausto va pedalar com abans. Després del pas per la Madonna de Ghisallo encapçalava la cursa soles acompanya...