Viejo i el seu vell rècord
Un pelotó molt tocat, el dia següent de les etapes alpines i la vespra del dia de descans. La jornada s'adivinava propícia per a les fugues. A més a més l'etapa tenia 224 km i tres xicotets ports i Maertens semblava imbatible als sprints, aixina que quan José Luis Viejo va botar a 160 km de meta, ningú el va seguir.
Viejo, que era un gran gregari, havia acudit al Tour en el Super Ser per a recolzar a Ocaña, però el conquense no va fer un bon Tour i un especialista en escapades en solitari como ell no podia deixar d'intentar-ho. Mantenint un ritme constant una vegada fet l'avantatge, aquest no va fer més que seguir augmentant mentres que al pelotó alguns homes importants en apurs tractaven de recuperar-se dels esforços alpins. La diferència arribà fins als 27' quan el d'Azuqueca de Henares punxà. Tingué temps de sobra.
Karstens va arribar uns metres per davant dels demés a 22'50" i el pelotó encapçalat per Maertens ho va fer a 23'07". José Luis Viejo havia establit un rècord al Tour: ningú havia obtingut un avantatge tan gran, en solitari, al gran pelotó. Ahí seguix el seu rècord des de 1976.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada