Un extraterrest a Luxemburg

 

                                                                                Imbatible

La superioritat que va mostrar Induráin als cinc tours consecutius que s'anotà va ser aclaparadora. Ningú el podia despentjar en la muntanya, els propis escaladors ho passaven malament soles per a seguir-ho i a les cronos era intractable.

Però si havera que triar la millor contrarrellotge de Miguel Induráin, hi hauria que referir-se a la de Luxemburg al 1992, el seu segon Tour victoriós. L'etapa era de 65 km i quebrada, terreny ideal per a que la força del navarrés s'imposara, però el que pocs esperaven eren les diferèncias abismals que va aconseguir amb el seus rivals. Va emprar 1h.19'31" en completar el traçat i deixà a Armand de las Cuevas (2n) a 3' exactes i a Gianni Bugno (3er) a 3'41". Durant la prova va doblar al doble guanyador del Tour, Laurent Fignon, que havia ixit 6' abans que ell. Altres exemples: Lemond pergué 4'04", Zulle 4'29", Bernard 4'54", Alcalá 5'25", Breukink 6'15", Ekimov 10'09"... per anomenar a especialistes consumats.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les forquilles de Christophe

Imatge
                                      Tour de 1913 Havia superat el Tourmalet en aquella monstruosa etapa de 326 km i era líder virtual del Tour perquè Defraye, líder fins eixe dia, portava quasi un hora perduda, però Eugène Christophe trencà la seua forquilla y va haver de caminar més de 10 km, fins St.Marie de Campan , per a trobar una ferreria i reparar ell mateix la seua màquina (aixins ho establia el reglament). Va seguir després l'etapa i finalment va ser 7é en el Tour. Però al 1919, a la penúltima etapa i lluint el maillot groc, prenda que s'estrenà eixe any, va trencar novament la forquilla a prop de Valenciennes i... va haver d'anar a reparar-la, perdent dos horas i mitja i perdent novament el Tour (acabà 3er). I com no hi ha dues sense tres, al 1922 trencà la mateixa peça al Galibier y va tardar més de 3 hores en reparar, sent 8é en la clasificació final. Durant esta edició també va ...
Més informació

El fi de la tirania

Imatge
                                                                   15a.ª etapa del Tour de 1975 L'etapa havia ixit des de Niça i soles els faltava l'última ascensió a Pra-Loup, un port ni massa llarg, ni massa dur, però just ahí es desmoronà El Caníbal, Eddy Merckx, el dominador indiscutible que no havia deixat de guanyar cap gran volta des de 1968 (11 sobre 11 participacions), perdia roda de Bernard Tvenette y era sobrepassat després per Gimondi, Zoetemelk i Van Impe, arribant a meta a 1'56" del francés, perdent el lideratge. Era el principi de l'ocàs del més gran de tots els temps.
Més informació

La pera de Pollentier

Imatge
                                                                                                                                 Michel Pollentier Tenia condicions per a ser recordat com un gran ciclista. També va aconseguir un gran palmarés: guanyà un Giro, un Tour de Suïssa, un Tour de Flandes, campionat belga i sonades etapes en les grans. A mès a més cridava l'atenció pel seu aspecte desgarbat, lluny dels arquetips del ciclista ideal, malgrat que destacava a qualsevol terreny. No obstant això el va fer famós una enganyifa en l'etapa del Tour que arribava a l'Alpe d'Huez al 1978, coronà primer i pujà al po...
Més informació