No soles corren les figures o els modestos també saben guanyar
Jan Janssen va emmalaltir i la selecció dels Països Baixos per al mundial cridà per a completar l'equip a Harm Ottenbros, l'àguila de Hoogerheide, com li deien burletament al pelotó per la seua poca capacitat en les pujades. A la fi, els mundials que es disputen a Zolder tampoc destaquen pel seu relleu abrupte.
1969 havia sigut el pas definitiu a la deitat de Merckx després del seu primer i aclaparador Tour, encara que ja portava temps dominant en tots els terrenys, i la carrera es va convertir en un "tots contra Merckx", inclús es diu, dins de l'equip belga.
Botaren molt prompte Julien Stevens i Harm Ottenbros, peons destinats a treballar per a Bèlgica i Països Baixos i el rest de seleccions que no comptaven amb un clar cap de files per a un terreny tan pla es menejàren molt tímidament. Descartat Merckx, vigilat per tots, els belgues en De Vlaeminck i els neerlandesos en Karstens apuntaven com favorits, però... ningú va reduir l'avantatge dels fugats i els dos modestos es jugaren a l'sprint el maillot irisat. Tots dos eren assidus dels sprints però no podien imaginar que disputarien un tan important.
Dos modestos: Ottenbros, or y Stevens, argent. Michelle Dancelli va arribar uns metres per davant del nombrós i apàtic pelotó a més de 2' i fou medallista de bronze.
Ottenbros, com li va ocòrrer al seu dia a Walkowiak, va ser menyspreat i es compta que soles Franco Bitossi el va felicitar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada