Alguna cosa (poca) què no guanyà Mercx
No hi ha ningú imbatible, ni tan sols Merckx. El belga, sense dubte el millor ciclista de tots els temps, i per a molts també millor esportista, guanyà tant que aborrona vore el seu palmarés. Es diu que va obtindre 525 victòries, aproximadament un 30% de les vegades que es va posar un dorsal. És per això que posseïdor de quasi tots els rècords possibles, per a buscar curiositats el millor és centrar-se el que no va aconseguir.
Com aficionat, participà als JJOO de Tokyo i fou 12é (ho arreglà el seu fill Axel en una plata olímpica). No guanyà mai la Tirreno-Adriàtic (coincidia amb la París-Niça que ell preferia, però ho va intentar en 1976 i va ser 2n). No pugué participar a l'Itzulia (Volta al País Basc) perquè es disputa en plena època de clàssiques. Sole deixà de guanyar dues clàssiques de nivell mig-alo: la E3 Harelbeke, on va ser 2n i 3r i, la més famosa que se li va resistir, la París-Tours, on soles va aconseguir com millor classificació un 6é lloc.
Altra curiositat: havent segut 3 vegades campió del món, soles va obtindre un títol al campionat belga.
I bó, si no podia guanyar, no es deixava anar sense més, disputava el segon, el tercer, el quart lloc... era insaciable, no en va li deïen "El caníbal". Els triomfs dels seus rivals tenien molt més prestigi si Merckx havia segut segon.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada