Odi i orgull bretó
Odiava esta carrera. Fer més de 250 quilòmetres travessant desolats paisatges plens de fanc i eixos terribles adoquins... però era Bernard Hinault i tenia que guanyar-la i aixins amb el maillot de campió del món ho va fer, malgrat de los punxades i de les quatre caigudes que va patir, l'última a 15 km. de meta, encara que en el grup que l'acompanyà fins al velòdrom de Roubaix estava De Vlaeminck, quatre vegades guanyador; Kuiper, eixe dur holandés que a més a més treballava per a De Vlaeminck; Moser que havia guanayat les tres edicions anteriors i Van Calster i Demeyer, en teoría més ràpids que ell. Però "el teixó" els portà al límit i ningú va poder depassar-lo a l'sprint.
Va dir que mai més tornaria a disputar la carrera, encara què no compliria la seua promesa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada