CICLOMOMENTS

                                                    Els últims francesos Com no podria ser d'altra manera, França és el país amb més victòries a la carrera que transcorre pel seu territori, el Tour. Ni més ni menys que 36 victòries en 20 ciclistes diferents. Malgrat això, ja és cumpleixen 40 anys que es va produir l'última victòria gala. Bernard Hinault va imposar-se a l'edició de 1985 on el seu major rival va ser el seu company d'equip Greg Lemond, que l'any següent va ser el primer no europeu en adjudicar-se la prova. L'época post-Mercxs, havia tornat el domini francés amb Tvenette, Hinault i Fignon guanyant 9 dels 11 tours següents. Però ahí va quedar la cosa. Soles els propis Hinault i Fignon i uns pocs corredors més han aconseguit estar als escalons laterals del pódium fins a 2024 (Bernard, Virenque, Peraud, Pinot i Bardet). Altr...

                                                              Molt que escalar fina al Veleta En 1938 el Tour de França es ficava un nou sostre, superant al Galibier, que ja havia sigut escalat més de vint anys abans, era el Col d'Iseran amb el seu cim situat a 2770 m d'altura, Felicien Vervaecke fou qui va tindre l'honor de flanquejar-lo al capdavant per primera vegada. Al 1953 el legendari Fausto Coppi va ser el primer en superar el Passo del Stelvio, que es programà per primera volta al Giro d'aquell any. És el pas alpí italià més alt i que continua el traçat que s'acabà  de construir al 1825, tota una obra d'enginyeria amb 2757 m d'altitud. En 1962 el Tour, en el seu interés de muntar més alt va disenyar un recorregut que després de superar el Col de La Bonette, seguia pujant per una carretera qu...

                                                    Jean Alavoine coronant l'Aspin Un total de 17 etapes guanyà Jean Alavoine al Tour, entre 1909 i 1923. Ningú ho ha fet amb tanta diferència d'anys. Així mateix també fou pòdium amb dos segons i dos tercers llocs en la classificació general final entre 1909 i 1922. Però també té altre rècord que ja no podrà ser batut mai. Es tracta de ser doble vencedor de l'etapa Les Sables d'Olonne-Bayonne, la més llarga de la història de la Grand Boucle, amb 482 km i que es va disputar en sis edicions consecutives, entre 1919 i 1924. El ciclista de Roubaix se la va apuntar al 1919 i  1922, encara que va ser Louis Mottiat qui al 1921 ho va aconseguir en menys temps (18h.47'26"), a una mitjana de 25,651 km/h. Els altres vencedors en la maratoniana etapa per l'oest francés foren Firmin Lambot, Rob...

                                                                                                        Isidro "Flequi" Juárez, completà 822 km en el fèmur fracturat La cosa ja no començà bé. L'equip espanyol més fort d'aquella època, el Teka, no participà per desavinencies amb l'organització, aixins que Marino Lejarreta i Alberto Fernández, clars favorits a la victòria no eren de la partida. Soles 8 equips de 10 corredors arrancaven la ronda. Encara que no es pot dir que fora un triomf fàcil, la superioritat de Giovanni Battaglin, l'únic estranger en cartell de la prova, va ser clara. De fet, l'italià guanyà també el Giro amb soles quatre dies de descans entre les dos carreres i, f...

                                                                                                                                         Sean Kelly, duresa y modèstia Malgrat que li va tocar viure el ciclisme modern, es mantingué fidel al ciclisme clàssic. Quan ja tots els seus companys i rivals utilitzaven pedals automàtics, ell mantenia els rastrals, la seua clàssica xixonera i l'estil a l'antiga... i seguia guanyant. S'inventà la classificació FICP i la va aconseguir sis anys consecutius. Començava la temporada sense guardar-se res per a després. Al 1986, per exemple, guanyà la Par...

                                                    Francisco Cepeda, la primera víctima mortal en carrera del Tour Al Tour de 1935 arribaren les llantes de duralumini que substituien les tradicionals de fusta. L'avanç tecnològic era inevitable. Se proporcionaren estes llantes a tots els participants per a que ningú estiguera en desavantatge. Però no s'havien previst els inconvenients de les noves rodes. La calor del juliol francés les calfava en excés i el pegament utilitzat pels tubulars es fonia. Les punxades i reventons eren constants. A més a més als prolongats descensos dels grans ports, les sabates dels frens també contribuïen a l'increment de la temperatura de les rodes. L'etapa que arribava a Grenoble, travessant el Galibier, va ser bona mostra d'això. Va haver innombrables punxades i caigudes. Una d'elles, ocurreguda a Rioup...