CICLOMOMENTS

                                                    "Purito" Rodríguez tingué a l'abast la Vuelta i el Giro Quan es repassa la llista de guanyadors de les tres grans voltes ens sorprenen alguns noms que van estampar el seu cognom, quan van haver uns altres que, possiblement de major qualitat mai ho van fer. Però Tour, Giro i Vuelta són carreres de tres setmanes en les quals poden donar-se moltes circumstàncies que poden impedir a grans campions, quedar-se sense alguna cosa que, en bona lògica, hagueren hagut d'aconseguir. Alguns exemples: Eugène Christophe, l'home que tenia les més inoportunes avaries en el Tour; René Vietto, el gran escalador que en el seu millor moment va haver de sacrificar-se per al seu líder; Raphael Geminiani, amb qualitat de sobres però sempre amb algun rival per damunt; Stan Ockers, que també va compartir èpoc...

                                                                                                              Imerio Massignan, el primer en coronar el Gavia Vicenzo Torriani, el patró del Giro, obsessionat amb dotar de major duresa a les seues carreres, va pensar que el passo di Gavia de 2621 m seria un bon esperó, ja feia uns anys que s'havia pujat l' Stelvio, així que va programar en 1960 un final en Bormio, previ pas pel cim del nou colós dolomític. Però la cosa no era tan fàcil. El traçat del Gavia era molt precari, amb poc asfalt i zones amb grans pendents i molt estretes. Es temia que en algun tram, algun cotxe dels equips o de l'organització quedara estan...

                                                                                                                              Antoine Marius "Antonin" Magne No va poder Leducq defendre com haguera volgut el seu regnat en el Tour, i en 1931 va ser Antonin Magne qui li va succeir. Líder des de les etapes alpines va ser atacat pels equips de Bèlgica i Itàlia , comandats per Demuysere i Pesenti. Malgrat mantindre 12' d'avantatge sobre Demuysere a dos etapes del final, Tonín es mostrava nerviós ja que la penúltima etapa travessava el pavé, on els belgues eren grans especialistes. No obstant això, compta la llegenda, que la ...

                                                     Ells dos i ningú a la vista L'etapa prometia ser dura, però va resultar senzillament brutal. 237 km i quasi 6000 metres de desnivell positiu, amb els passos de La Madeleine, Telégraph-Galibier, Izoard i final en l'estació d'esquí de Les Orres. En la pujada al Telégraph a més de 150 km de meta, Fuente comença amb els seus demolidors demarratges que només Ocaña i Thévenet resistixen, la carrera es destrossa, encara que abans del Galibier arriben a reagrupar-se 9 corredors, Fuente s'encarrega de tornar a quedar-se només amb el de Conca. Ocaña imposa un ritme impossible en el Izoard amb el Tarangu a roda, mentres tots els altres van perdent més i més terreny. Al final de la baixada Fuente punxa i Luis es llança ja en solitari com un autèntic possés arribant a allunyar en 2' a l'ast...

                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...

                                                               Froome imposant-se en un critérium post-Tour No han constat mai en el calendari de la temporada però els critériums post-Tour sempre van ser molt populars. Antigament les setmanes que seguien a “La Grand Boucle” estaven farcides d'estes carreres, haver destacat d'alguna manera durant el Tour, garantia bons contractes i, de vegades, els havers generats suposaven una bona part dels ingressos dels ciclistes. Actualment estos critériums es concentren més al final de la temporada i ixen de la vella Europa per a arribar sobretot a països asiàtics. Sempre amb èxit de públic pot veure's de prop a les grans estreles del pedal i obtindre autògrafs o fotografies. Crida l'atenció que els podis solen estar copats pels més mediàtics, els grans campions...