CICLOMOMENTS

                                                          Cartell publicitari del velòdrom Buffalo de París Fa 100 anys els velòdroms no eren merament recintes esportius, també eren punts de trobada de la societat, d'allò més selecte pel cap alt canalla. Se celebraven vetlades molt atractives amb les grans figures del moment. El 24 de setembre de 1925 es va programar en el Buffalo de París un duel França-Itàlia de ciclisme. Realment era un Pelissiers-Itàlia, perquè va enfrontar als germans Pelissier (Henri, Francis i Charles), contra les tres grans estreles del ciclisme italià del moment (Girardengo, Bottecchia i Binda), en un desafiament a tres mànegues: una carrera de puntuació, una persecució per equips i un mig fons rere tàndem d'una hora de duració. Henri, el major dels germans, ja amb 36 anys, havia guanyat el Tou...

                                                                                                                     " Rigo" Urán es retirà al 2025 Es pot dir que Rigoberto Urán va sostindre en l'elit al ciclisme colombià fins a l'explosió de Quintana i Bernal. Va ser un corredor molt complet, a més de ser bon escalador també va destacar en les contrarellotge i va competir en alguns dels millors equips del pelotó internacional. No va aconseguir no obstant això eixe gran triomf que fa passar a la posteritat a qui l'aconseguix: dos segons llocs en el Giro, un altre en el Tour, un altre a Suïssa, un altre a Catalunya, tercer a la Tirré-Adriàtic, nou v...

                                                               Una imatge del GP Wolber Encara no se celebrava el campionat mundial de ciclisme en ruta, i en 1922 va començar a disputar-se el GP Wolber. Era una carrera d'un dia a final de temporada en territori francés que convidava als tres primers classificats de les clàssiques franceses, belgues, italianes i suïsses durant l'any ciclista, cosa que significava que participaven o podien participar els millors routiers. Encara que es van celebrar 10 edicions (1922-1931), les més significatives per la seua participació van ser les de 1922 a 1925 amb dos victòries de l'helvètic Heiri Suter, ciclista que va arribar a aconseguir un doblet Flandes-Roubaix. La resta de guanyadors també van ser cognoms il·lustres (Mas...

  Stephane Heulot, líder efìmer Sempre és dur l'abandó en una carrera, sobretot per etapes, perquè a més d'en el personal, tampoc pots ajudar als teus companys, però no diguem quan a més vas vestit de líder. Esta és una relació (segurament incompleta) dels líders de Tour, Giro o Vuelta que van haver de retirar-se quan ostentaven el lideratge. Giro 1914 - Luigi AZZINI, en estat febril. Tour 1927 - Francis PELISSIER, per malaltia i fatiga. Tour 1929 - Victor FONTAN, trencament de bicicleta. Tour 1937 - Sylvère MAES, retirada conjunta de l'equip belga com a protesta a l'organització. Tour 1950 - Fiorenzo MAGNI, retirada de l'equip italià per amenaces dels espectadors. Tour 1951 - Wim VAN EST, caiguda a un barranc (foto inferior). Giro 1956 - Pasquale FORNARA, fred extrem (jornada del Bondone). Giro 1969 - Eddy MERCKX, desqualificació per control positiu. Tour 1971 - Luis OCAÑA, caiguda en el Col de Menté. Tour 1978 - Michel POLLENTIER, desqualificació per tractar de ca...

                                Mariano, Miguel i Lenny El burgalés Mariano Martínez es va nacionalitzar francés, ja que al país gal residia, i allí va començar la seua carrera ciclista, on es va convertir en un dels millors escaladors del pelotó. Encara que no va guanyar cap general en carreres per etapes va ser tres vegades top10 en el Tour i set vegades top16, guanyant dos etapes. La seua millor classificació va ser un sext lloc, darrere de quatre guanyadors de Tour (Merckx, Gimondi, Van Impe i Zoetemelk) i Poulidor. A més va aconseguir en 1978 ser Rei de la Muntanya. El seu fill, Miguel es va decantar pel BTT i simplement va ser el millor, almenys l'any 2000, proclamant-se campió olímpic en Sidney i campió del món a Sierra Nevada en la modalitat de cross-country. També va competir en carretera, arribant a córrer el Tour, encara que ací no va arribar a destacar. El seu germà Yannick també v...

                                                                                 L'itinerari de la prova Només feia cinc mesos que havia finalitzat la I Guerra Mundial quan es va disputar este circuit que, en sis etapes recorria alguns dels escenaris més cruents i significatius de la guerra. Com no podia ser d'una altra manera davant eixe paisatge dantesc i desolador entre ruïnes i camins destrossats, la carrera va ser poc menys que heroica per als 87 ciclistes que la van iniciar. Amb etapes que algunes superaven els 300 km i amb una climatologia que només els va respectar l'últim dia camì d'Estrasburg, d'on també havia partit la primera etapa. En la tercera etapa, Brussel·les-Amiens de 323 km, El guanyador va emprar 18h 28', però és que el quint cicl...