CICLOMOMENTS

                                                                                                                                           Dirk Demol A més de 200 km de meta va entrar en l'escapada inicial. Treballava per al principal favorit, Eddy Planckaert, que feia una setmana s'havia imposat en el Tour de Flandes. Van passar els quilòmetres i el grup inicial de 13 ciclistes es va anar desgranant i es va quedar només amb Thomas Vegmuller. Increïble,  Demol anava a guanyar la París-Roubaix ! Feia huit anys havia sigut segon en l'edició amateur però com a professional el s...

                                                                 Ciclistes jugan-se la vida al pas a nivell El tren venia molt bé als tramposos de principis del S-XX quan era molt difícil seguir als ciclistes per l'escassetat de mitjans motoritzats i aprofitaven per a acurtar camins o, almenys, realitzar-los més còmodament que sobre el sillí. Quantes desqualificacions es van produir per esta circumstància ! I quantes quedarien impunes ! La París-Roubaix sempre s'ha vist obligada a travessar passos a nivell i ací el tren no és una ajuda, sinó un altre dels obstacles a superar. L'UCI s'ha vist obligada a reglamentar sobre este assumpte ja que el ciclista, en el seu afany d'arribar a meta abans que els seus rivals, es jugava la vida, eludint la tanca si calguera. Per això la parada davant un pas a nivel...

                                                                Recorregut de la Vuelta a Espanya de 1941 La Vuelta a Espanya, que havia començat la seua marxa en 1935, només havia pogut disputar-se en dos ocasions, a causa de la Guerra Civil, així que en 1941 se celebrava la 3a edició. Ni més ni menys que 4406 km en 21 etapes (la Vuelta més llarga de la història), per a una minsa participació (32 ciclistes, tots ells espanyols excepte 4 suïssos). Cal recordar que Europa estava en plena IIGM. La carrera, disputada del 12 de juny al 6 de juliol, va discórrer sota una calor sufocant, que unit a l'escassetat de mitjans, l'estat de les carreteres (va haver-hi etapes que van comptabilitzar més de 80 punxades), i els quilometratges (dos etapes van superar els 300 km), van aconseguir que només arribaren a l...

                                                 "Odile" Defraye primer guanyador belga del Tour de França En 1912 encara es confeccionava la classificació per punts.  A Odiel Defraye li van afrancesar el nom, al cap i a la fi havia nascut un 14 de juliol. L'equip Alcyon el va inscriure per al Tour de 1912 a penes tres dies abans d'iniciar-se i el ciclista va marxar des del seu poble a la Bèlgica flamenca fins a París amb bicicleta, havent de fer nit en una granja. Defraye havia fet mèrits sobrats per a estar en l'eixida, ja que havia guanyat amb autoritat el Tour de Bèlgica, imposan-se en 4 etapes, i el concessionari de la marca d'automòbils va pressionar perquè li inclogueren en l'equip, en principi per a ajudar a Garrigou, últim guanyador i favorit. Tant Garrigou com Defraye es van mostrar com els més forts en les primeres etapes. Despr...

                                                                 Tres Visma en el pòdium de la Vuelta 2023 En la Vuelta a Espanya de 2023, Sepp Kuss, un excel·lent escalador i gregari de Vingegaard i Roglic, va aconseguir el lideratge. Amb el defalliment patit per Evenepoel, que li allunyava de qualsevol possibilitat per a la general, els únics capacitats per a robar-li el mallot roig eren els seus companys d'equip i suposats caps de fila. Es va especular molt si l'equip prioritzaria a Vingegaard, teòricament el més fort , o a Roglic, per a continuar sumant triomfs en "la seua" Vuelta, però ni el danés ni l'eslové li van disputar la carrera al nord-americà, que tant ha treballat per a ells en els seus anys de convivència en l'equip. No va ser el primer cas de "plé" en un podi, ni tan sols en la ...

                                                                         Koblet, Coppi i Hoyos a Colòmbia La baixada física de Coppi en 1958 era ja molt evident però continuava sent el ciclista més gran que mai havia existit. Li van convidar a Colòmbia i, en companyia de dos compatriotes es va anar a córrer al velòdrom de Bogotà, rebut com el mite que era. Amb el recinte ple de gom a gom, la depurada tècnica i l'estil del Campionissimo va ser suficient per a batre amb facilitat als pedalistes locals, tant en la prova de puntuació com en la d'eliminació. Va allargar la seua estada al país per a participar en "La Pintada", una carrera d'anada i tornada des de Medellín fins a la localitat que donava nom a la carrera (encara que el nom oficial era "El Clásico Colombiano"). Per a ...