CICLOMOMENTS

                                                                    Gest d'esforç i ràbia de "Miro" Panizza El seu pare li va cridar Wladimiro en homenatge a Lenin. Panizza va ser un dels millors escaladors i gregaris del pelotó des de finals dels anys 60 a principis dels 80 del segle passat. Ostenta el rècord de participacions en el Giro d'Itàlia (18), dels quals va acabar 16, nou d'ells entre els deu primers, defenent els colors de 14 equips diferents. A Panizza li sobrava força, tenacitat, duresa, fons i intel·ligència, però mancava de velocitat, la qual cosa li va privar d'haver aconseguit un millor palmarés. Era molt valorat pels seus caps de fila, ajudant on més ho necessitaven (en les escalades), a les grans figures italianes de l'època, Moser i Saronni. Va aconseguir guanyar etapes ...

                                Alfonso Calzorari, guanyador del Giro més dur de la història (segurament) El Giro de 1914 va ser el primer que es va disputar per temps i comptava amb els guanyadors de totes les edicions anteriors: Luigi Ganna, Carlo Galletti i Carlo Oriani, a més del jove Costante Girardengo i dos figures franceses, Lucien Petit-Breton i Paul Duboc. En total 81 ciclistes que prenien l'eixida a Milà i que havien de tornar a la capital llombarda, huit etapes després, després de recórrer 3162 km. Això significava que la mitjana per etapa era de 395 km. Una autèntica barbaritat, si, però el pitjor va ser que la climatologia no va donar treva. Ja la primera etapa direcció a Cuneo de 420 km va començar de matinada sota un fort aiguat acompanayat de graníssol que es va convertir en neu en l'ascensió a Sestrières. El cas és que només van arribar a meta 37 corredors. Només va ser l'ape...

                                        Hendrik Redant, un dels suposats portadors de la "Ruban Jaune" Un altre dels invents de Desgranges va ser el "Ruban Jaune" (cinta groga), que s'atorgava i se suposa que continua vigent, al guanyador d'una clàssica o etapa en línia que supere els 200 km, amb la mitjana horària més alta. El primer posseïdor va ser el belga Gustave Danneels, que es va imposar a la París-Tours de 1936 a una mitjana de 41,46 km/h. En la mateixa carrera, dos anys després Jules Rossi va marcar 42,09. Va tardar deu anys a arribar un dels grans, Rik Van Steenbergen en la París-Roubaix, va aconseguir acabar els 246 km a 43,61. Quasi sempre la París-Tours ha sigut la clàssica més ràpida, pel seu perfil i perquè normalment el vent sol ser favorable. Així doncs Jacques Dupont, Jo de Roo i Peter Post van anar incrementant les mitjanes fins a mitjans dels 60. D...

                                                                      De groc com a líder del Tour de 1999 Jaan Kirsipuu ha sigut el ciclista estonià de referència. Durant la seua dilatada carrera professional, quasi sempre lligada a equips francesos, va aconseguir 125 victòries. Gran velocista, capaç de mesurar-se amb els millors sprinters de l'època en les seues millors temporades o guanyant en aprofitar la seua potència atacant prop de meta. La seua major notorietat la va aconseguir en 1999 on va guanyar una etapa en el Tour i va portar el mallot groc de líder durant diverses jornades. Va guanyar a més altres tres etapes de la Grand Boucle en altres edicions, una etapa en la Vuelta, dos en la París-Niça, la clàssica París-Bourges, Tour de l'Oise, La Vendée, Denain... i desenes ...

                                                                     Tampoc Maes es va lliurar d'avaries El Tour de 1935 es presentava amb un potentíssim equip francés amb Antonin Magne, guanyador de l'edició anterior com a gran favorit, altres dos vencedors: Leducq i Speicher, més el gran escalador René Vietto, Le Greves, Archambaud i per si no fora prou Charles Pelissier i Lapébie que corrien de manera individual. Desgranges, a la vista de l'èxit de la primera contrarellotge individual de l'any anterior, programa 6 cronometrades (3 d'elles individuals) Per a oposar-los resistència l'equip belga tenia com a cap de files a Felicien Vervaecke, però en la primera etapa París-Lilla, s'imposa Romain Maes i el seu lideratge ja no canviarà en tot el Tour. Encara que passa mals moments als Al...

                                                     Del Toro, Carapaz i Yates, protagonistes del Giro 2025 En 2018 el Giro afrontava la seua 19a etapa cap a Bardonecchia. Chris Froome es va llançar a l'atac a 80 km de meta i el Colle de la Finestre per davant. Era 4t en la general i tenia un desavantatge de 3'22" respecte a Simon Yates, el líder. Va ser demolidor. El segon en meta, Richard Carapaz, va arribar a 3' i Simon Yates totalment afonat va perdre fins al top10 de la carrera. Però en 2025 Simon li donaria la volta a la història. Ara ell era 3r en la classificació i en la vintena etapa i davant el mateix colós alpí va ser ell qui va llançar l'atac. Isaac del Toro i, novament Richard Carapaz, que li precedien en la classificació, no van poder o no van estimar oportú eixir a la seua roda i Yates va fer camí i diferència, arribant...