Entrades

Abandonar anant de líder

Imatge
  Stephane Heulot, líder efìmer Sempre és dur l'abandó en una carrera, sobretot per etapes, perquè a més d'en el personal, tampoc pots ajudar als teus companys, però no diguem quan a més vas vestit de líder. Esta és una relació (segurament incompleta) dels líders de Tour, Giro o Vuelta que van haver de retirar-se quan ostentaven el lideratge. Tour 1927 - Francis PELISSIER, per malaltia i fatiga. Tour 1929 - Victor FONTAN, trencament de bicicleta. Tour 1937 - Sylvère MAES, retirada conjunta de l'equip belga com a protesta a l'organització. Tour 1950 - Fiorenzo MAGNI, retirada de l'equip italià per amenaces dels espectadors. Tour 1951 - Wim VAN EST, caiguda a un barranc (foto inferior). Giro 1956 - Pasquale FORNARA, fred extrem (jornada del Bondone). Giro 1969 - Eddy MERCKX, desqualificació per control positiu. Tour 1971 - Luis OCAÑA, caiguda en el Col de Menté. Tour 1978 - Michel POLLENTIER, desqualificació per tractar de canviar l'orina del control. Tour 1980 - ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mariano, Miguel i Lenny, tres Martínez de tres generacions

Imatge
                                Mariano, Miguel i Lenny El burgalés Mariano Martínez es va nacionalitzar francés, ja que al país gal residia, i allí va començar la seua carrera ciclista, on es va convertir en un dels millors escaladors del pelotó. Encara que no va guanyar cap general en carreres per etapes va ser tres vegades top10 en el Tour i set vegades top16, guanyant dos etapes. La seua millor classificació va ser un sext lloc, darrere de quatre guanyadors de Tour (Merckx, Gimondi, Van Impe i Zoetemelk) i Poulidor. A més va aconseguir en 1978 ser Rei de la Muntanya. El seu fill, Miguel es va decantar pel BTT i simplement va ser el millor, almenys l'any 2000, proclamant-se campió olímpic en Sidney i campió del món a Sierra Nevada en la modalitat de cross-country. També va competir en carretera, arribant a córrer el Tour, encara que ací no va arribar a destacar. El seu germà Yannick també v...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'èpic circuit als camps de batalla

Imatge
                                                                                 L'itinerari de la prova Només feia cinc mesos que havia finalitzat la I Guerra Mundial quan es va disputar este circuit que, en sis etapes recorria alguns dels escenaris més cruents i significatius de la guerra. Com no podia ser d'una altra manera davant eixe paisatge dantesc i desolador entre ruïnes i camins destrossats, la carrera va ser poc menys que heroica per als 87 ciclistes que la van iniciar. Amb etapes que algunes superaven els 300 km i amb una climatologia que només els va respectar l'últim dia camì d'Estrasburg, d'on també havia partit la primera etapa. En la tercera etapa, Brussel·les-Amiens de 323 km, El guanyador va emprar 18h 28', però és que el quint cicl...
1 comentari
Més informació

Panizza, el menut però gran escalador de Varese

Imatge
                                                                    Gest d'esforç i ràbia de "Miro" Panizza El seu pare li va cridar Wladimiro en homenatge a Lenin. Panizza va ser un dels millors escaladors i gregaris del pelotó des de finals dels anys 60 a principis dels 80 del segle passat. Ostenta el rècord de participacions en el Giro d'Itàlia (18), dels quals va acabar 16, nou d'ells entre els deu primers, defenent els colors de 14 equips diferents. A Panizza li sobrava força, tenacitat, duresa, fons i intel·ligència, però mancava de velocitat, la qual cosa li va privar d'haver aconseguit un millor palmarés. Era molt valorat pels seus caps de fila, ajudant on més ho necessitaven (en les escalades), a les grans figures italianes de l'època, Moser i Saronni. Va aconseguir guanyar etapes ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tota Itàlia en huit etapes

Imatge
                                Alfonso Calzorari, guanyador del Giro més dur de la història (segurament) El Giro de 1914 va ser el primer que es va disputar per temps i comptava amb els guanyadors de totes les edicions anteriors: Luigi Ganna, Carlo Galletti i Carlo Oriani, a més del jove Costante Girardengo i dos figures franceses, Lucien Petit-Breton i Paul Duboc. En total 81 ciclistes que prenien l'eixida a Milà i que havien de tornar a la capital llombarda, huit etapes després, després de recórrer 3162 km. Això significava que la mitjana per etapa era de 395 km. Una autèntica barbaritat, si, però el pitjor va ser que la climatologia no va donar treva. Ja la primera etapa direcció a Cuneo de 420 km va començar de matinada sota un fort aiguat acompanayat de graníssol que es va convertir en neu en l'ascensió a Sestrières. El cas és que només van arribar a meta 37 corredors. Només va ser l'ape...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "ruban jaune" un honor sense premi i difícil d'adjudicar

Imatge
                                        Hendrik Redant, un dels suposats portadors de la "Ruban Jaune" Un altre dels invents de Desgranges va ser el "Ruban Jaune" (cinta groga), que s'atorgava i se suposa que continua vigent, al guanyador d'una clàssica o etapa en línia que supere els 200 km, amb la mitjana horària més alta. El primer posseïdor va ser el belga Gustave Danneels, que es va imposar a la París-Tours de 1936 a una mitjana de 41,46 km/h. En la mateixa carrera, dos anys després Jules Rossi va marcar 42,09. Va tardar deu anys a arribar un dels grans, Rik Van Steenbergen en la París-Roubaix, va aconseguir acabar els 246 km a 43,61. Quasi sempre la París-Tours ha sigut la clàssica més ràpida, pel seu perfil i perquè normalment el vent sol ser favorable. Així doncs Jacques Dupont, Jo de Roo i Peter Post van anar incrementant les mitjanes fins a mitjans dels 60. D...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Jaan Kirsipuu mai va rodar als Champs Elysées de París

Imatge
                                                                      De groc com a líder del Tour de 1999 Jaan Kirsipuu ha sigut el ciclista estonià de referència. Durant la seua dilatada carrera professional, quasi sempre lligada a equips francesos, va aconseguir 125 victòries. Gran velocista, capaç de mesurar-se amb els millors sprinters de l'època en les seues millors temporades o guanyant en aprofitar la seua potència atacant prop de meta. La seua major notorietat la va aconseguir en 1999 on va guanyar una etapa en el Tour i va portar el mallot groc de líder durant diverses jornades. Va guanyar a més altres tres etapes de la Grand Boucle en altres edicions, una etapa en la Vuelta, dos en la París-Niça, la clàssica París-Bourges, Tour de l'Oise, La Vendée, Denain... i desenes ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació