CICLOMOMENTS

                                                                                Julien Moineau, "le Piaf" El Tour de 1935, que va liderar de principi a fi Romain Maes, posseïx l'amarg record de la defunció de Paco Cepeda i els nombrosos accidents i abandons que es van produir (només van arribar 46 ciclistes a París). No obstant això, també trobem una divertida anècdota. Julien Moineau, prop de complir els 32 anys corria el seu quint Tour de França. No li havia anat malament. En la seua primera participació en 1927 havia sigut 8é i en els dos anys següents s'havia anotat sengles triomfs d'etapa. A més d'altres carreres menors, també havia guanyat la prestigiosa París-Tours de 1932. Moineau, sobrenomenat "le Piaf" (un sinònim del seu cognom, que signifi...

                         Miguel Ángel "Superman" López guanyant al Col de la Loze durant el Tour 2020 Va començar a muntar amb bici ja amb 15 anys i, sent juvenil, dos tipus van voler robar-li la seua muntura. Li van donar dos punyalades però no van aconseguir el seu propòsit. Eixa setmana Miguel Ángel va participar en una carrera i un periodista li va batejar com "Superman" López. L'ascensió va ser meteòrica. La seua primera carrera a Europa es va convertir en el seu triomf en el Tour de l'Avenir. Els seus dots per a l'escalada ho van convertir en un dels millors del pelotó internacional. Encara que sempre li va faltar una mica de regularitat, la veritat és que les caigudes i les lesions que va patir li justificaven, mai va poder completar una temporada completa sense algun contratemps d'importància. Va ser podi en Vuelta i Giro, amb sengles tercers llocs i va estar a prop en el Tour, encara que finalment va cau...

                                                                                                                     Les Hammer Series a Stavanger  Va ser només un experiment fallit o serà la preqüela d'una nova forma de competició ciclista que s'imposarà en el futur ? Va ser un projecte ambiciós i innovador. Es tractava d'una competència de cap de setmana en diferents moments de la temporada i que es volia emportar a diversos continents. Una fórmula de tres carreres: una de muntanya, una plana i una altra de persecució per equips, en circuits xicotets al voltant d'una ciutat, on no hi havia guanyadors individuals sinó per equips. Cada eq...

                                                                                                                    Bahamontes i Anglade, els dos millors del Tour'59 Marcel Bidot, seleccionador francés, va triar als millors, després del seu fracàs en el Tour de 1958. El seu "dotze" semblava imbatible amb Anquetil, Rivière, Bobet i Géminiani, però tampoc en 1959 aconseguiria la glòria. Si en el 58 havia sigut el luxemburgués Gaul, ara seria l'espanyol Bahamontes, qui li va desbaratar els plans. Com ha ocorregut tantes vegades en equips o seleccions amb massa galls, no va haver-hi tàctica d'equip i cada figura feia la guerra pel seu compte. Així va s...

                                                                   Jonathan Vaughters després de ser picat per una vespa El reglament està per a complir-lo, per a això existeix. Una altra cosa és la seua interpretació i el seu esperit. En temps pretèrits, en els orígens de l'esport de competició, al ciclisme se'l va conéixer per la seua èpica. Quantes més dures foren les condicions de les carreres, més prestigi per a elles mateixes i els seus guanyadors, més herois que esportistes. La impossibilitat de canviar de bicicleta, el no recolzar-se en altres ciclistes, no poder abrigar-se o alleugerir-se de roba durant les carreres, avituallar-se només per si mateixos,... feien inhumanes les competicions. Però davant les traves, existien les trampes. La dificultat per a seguir als ciclistes durant...

                                                  P lora "Gem", acaba de perdre el groc que encara porta Raphaël Géminiani va ser "batejat" pel seu amic i rival Louison Bobet com "el gran fusell", ja fora pel seu aspecte llarg i prim i el seu esmolat nas o pels seus atacs i el seu caràcter combatiu. Va ser un dels grans que es van quedar sense guanyar el Tour en eixa dècada dels 50 on van coincidir tants monstres del pedal. En 1951 va ser segon, encara que l'aclaparadora superioritat d'Hugo Koblet no li va atorgar cap opció. En la classificació final va quedar a més de 22' del suís. En esta edició va tindre l'honor de guanyar l'etapa que arribava a Clermont-Ferrand, la seua ciutat natal. Va patir una punxada en el descens de l'últim port, però a Jean Robic, que li perseguia de prop, li va ocórrer el mateix i va poder arribar en solitari a meta....