CICLOMOMENTS

                                                                                                 Alex Zulle Va passar al professionalisme i a la fama quasi alhora. Alex Zulle, des de les seues primera aparicions va demostrar que no era un ciclista qualsevol, especialista contra el rellotge com la seua anatomia deixava intuir, va resultar ser un solvent escalador i fondista, la qual cosa li va convertir en un magnífic vueltòman. Tenia dos hàndicaps: no era un gran arribador i, sobretot, era protagonista de nombroses caigudes. La seua miopia l'obligava a competir amb lents i a més sembla ser que no era massa hàbil amb la bicicleta el que, unit a la mala fortuna, li va privar d'aconseguir un millor palmar...

                                                                          El preciós Pas de Sant Gotard El Tour de Suïssa, disputat per primera vegada en 1933, va ser considerat durant molt de temps com el quart gran tour europeu. Tots els grans campions ho pretenien per al seu palmarés. L'abrupta de la seua geografia i els espectaculars paisatges eren el marc ideal per a una gran carrera. Va arribar a tindre 10 etapes, situat en el calendari entre el Giro i el Tour. Suïssa va ser a més una potència quant als seus ciclistes, només per darrere de França, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Holanda, amb estreles com Heiri Sutter, els extraordinaris Kubler i Koblet o els ja més recents Rominger, Zulle i Cancellara. Però la bondat de les seues rutes o la qualitat dels seus ciclistes ...

                                                                                                                                           Dirk Demol A més de 200 km de meta va entrar en l'escapada inicial. Treballava per al principal favorit, Eddy Planckaert, que feia una setmana s'havia imposat en el Tour de Flandes. Van passar els quilòmetres i el grup inicial de 13 ciclistes es va anar desgranant i es va quedar només amb Thomas Vegmuller. Increïble,  Demol anava a guanyar la París-Roubaix ! Feia huit anys havia sigut segon en l'edició amateur però com a professional el s...

                                                                 Ciclistes jugan-se la vida al pas a nivell El tren venia molt bé als tramposos de principis del S-XX quan era molt difícil seguir als ciclistes per l'escassetat de mitjans motoritzats i aprofitaven per a acurtar camins o, almenys, realitzar-los més còmodament que sobre el sillí. Quantes desqualificacions es van produir per esta circumstància ! I quantes quedarien impunes ! La París-Roubaix sempre s'ha vist obligada a travessar passos a nivell i ací el tren no és una ajuda, sinó un altre dels obstacles a superar. L'UCI s'ha vist obligada a reglamentar sobre este assumpte ja que el ciclista, en el seu afany d'arribar a meta abans que els seus rivals, es jugava la vida, eludint la tanca si calguera. Per això la parada davant un pas a nivel...

                                                                Recorregut de la Vuelta a Espanya de 1941 La Vuelta a Espanya, que havia començat la seua marxa en 1935, només havia pogut disputar-se en dos ocasions, a causa de la Guerra Civil, així que en 1941 se celebrava la 3a edició. Ni més ni menys que 4406 km en 21 etapes (la Vuelta més llarga de la història), per a una minsa participació (32 ciclistes, tots ells espanyols excepte 4 suïssos). Cal recordar que Europa estava en plena IIGM. La carrera, disputada del 12 de juny al 6 de juliol, va discórrer sota una calor sufocant, que unit a l'escassetat de mitjans, l'estat de les carreteres (va haver-hi etapes que van comptabilitzar més de 80 punxades), i els quilometratges (dos etapes van superar els 300 km), van aconseguir que només arribaren a l...

                                                 "Odile" Defraye primer guanyador belga del Tour de França En 1912 encara es confeccionava la classificació per punts.  A Odiel Defraye li van afrancesar el nom, al cap i a la fi havia nascut un 14 de juliol. L'equip Alcyon el va inscriure per al Tour de 1912 a penes tres dies abans d'iniciar-se i el ciclista va marxar des del seu poble a la Bèlgica flamenca fins a París amb bicicleta, havent de fer nit en una granja. Defraye havia fet mèrits sobrats per a estar en l'eixida, ja que havia guanyat amb autoritat el Tour de Bèlgica, imposan-se en 4 etapes, i el concessionari de la marca d'automòbils va pressionar perquè li inclogueren en l'equip, en principi per a ajudar a Garrigou, últim guanyador i favorit. Tant Garrigou com Defraye es van mostrar com els més forts en les primeres etapes. Despr...