Entrades

L'ambició d'un modest i la desgana del pelotó

Imatge
                                               Janssen i Tschan, protagonistes de la París-Tours de 1970  Sent la París-Tours una de les clàssiques més antigues i prestigioses de França, no sempre trobem en la seua llarga llista de vencedors a grans campions. El fet de celebrar-se a la fi de temporada amb un elevat quilometratge i el poc selectiu del traçat, facilita que puguen produir-se sorpreses. De fet la París-Tours és coneguda per molts com "l'única clàssica que no va guanyar Merckx". Les possibilitats per als velocistes i l'orientació oest-est que sol tindre vent a favor a la regió, fa que siga una de les carreres que tradicionalment aconseguix millors mitjanes horàries.  L'edició de 1970 va ser diferent. Es va programar sobre 286 km el 27 de setembre, que va resultar ser un dia molt calorós i amb poc de vent favorable. A mitat de c...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Va ocòrrer a Moscou al 1883

Imatge
                                                    Anunci de carrera ciclista a Moscou(1883), o això deu ser El 24 de juliol de 1883 es disputà en la capital russa la primera competició ciclista d'aquell país. Es tractava d'una carrera de 1,5 versta (uns 1600 m) sobre una pista de terra aplanada i sense corbes sobre velocípedes amb una enorme roda davantera i una diminuta posterior, resultant guanyador Fedor Zhemlichka, que va emprar 3'38" a una mitjana de 26,425 km/h. Quan van arribar aquells artefactes rodants a Moscou es van considerar perillosos i la seua circulació per la capital va estar prohibida fins a 1894 per als hòmens i fins a 1895 per a les dones. No obstant això en 1893 es va disputar una prova que va unir la capital moscovita amb Sant Petersburg. És molt difícil trobar informació sobre aquell esdeveniment, més enllà qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La irrupció "comunista"

Imatge
                                                                                                                                                        Olaf Ludwig A diferència d'altres esports, en el ciclisme, els esportistes d'Europa de l'est no podien mesurar-se als seus col·legues occidentals excepte en comptades proves amateur. Però amb la caiguda del Mur van anar arribant als grans equips els millors elements de l'antiga URSS i Alemanya Oriental sobretot, que van posar de manifest quant ens havíem perdut fins llavors. I és que va have...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sempre entre els favorits... si no cau

Imatge
                                                                                                 Alex Zulle Va passar al professionalisme i a la fama quasi alhora. Alex Zulle, des de les seues primera aparicions va demostrar que no era un ciclista qualsevol, especialista contra el rellotge com la seua anatomia deixava intuir, va resultar ser un solvent escalador i fondista, la qual cosa li va convertir en un magnífic vueltòman. Tenia dos hàndicaps: no era un gran arribador i, sobretot, era protagonista de nombroses caigudes. La seua miopia l'obligava a competir amb lents i a més sembla ser que no era massa hàbil amb la bicicleta el que, unit a la mala fortuna, li va privar d'aconseguir un millor palmar...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La decadència del Tour de Suïssa

Imatge
                                                                          El preciós Pas de Sant Gotard El Tour de Suïssa, disputat per primera vegada en 1933, va ser considerat durant molt de temps com el quart gran tour europeu. Tots els grans campions ho pretenien per al seu palmarés. L'abrupta de la seua geografia i els espectaculars paisatges eren el marc ideal per a una gran carrera. Va arribar a tindre 10 etapes, situat en el calendari entre el Giro i el Tour. Suïssa va ser a més una potència quant als seus ciclistes, només per darrere de França, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Holanda, amb estreles com Heiri Sutter, els extraordinaris Kubler i Koblet o els ja més recents Rominger, Zulle i Cancellara. Però la bondat de les seues rutes o la qualitat dels seus ciclistes ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

No els recordaria ningú si no fora per...

Imatge
                                                                                                                                           Dirk Demol A més de 200 km de meta va entrar en l'escapada inicial. Treballava per al principal favorit, Eddy Planckaert, que feia una setmana s'havia imposat en el Tour de Flandes. Van passar els quilòmetres i el grup inicial de 13 ciclistes es va anar desgranant i es va quedar només amb Thomas Vegmuller. Increïble,  Demol anava a guanyar la París-Roubaix ! Feia huit anys havia sigut segon en l'edició amateur però com a professional el s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El tren també participa a la Roubaix

Imatge
                                                                 Ciclistes jugan-se la vida al pas a nivell El tren venia molt bé als tramposos de principis del S-XX quan era molt difícil seguir als ciclistes per l'escassetat de mitjans motoritzats i aprofitaven per a acurtar camins o, almenys, realitzar-los més còmodament que sobre el sillí. Quantes desqualificacions es van produir per esta circumstància ! I quantes quedarien impunes ! La París-Roubaix sempre s'ha vist obligada a travessar passos a nivell i ací el tren no és una ajuda, sinó un altre dels obstacles a superar. L'UCI s'ha vist obligada a reglamentar sobre este assumpte ja que el ciclista, en el seu afany d'arribar a meta abans que els seus rivals, es jugava la vida, eludint la tanca si calguera. Per això la parada davant un pas a nivel...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació