CICLOMOMENTS

                                                     Marino guanyant a Selva di Val Gardena (Giro 1984) Marino Lejarreta, "el jonc de Bérriz" era un dels millors escaladors del pelotó i se'n va anar a Itàlia a dominar els Alps, els Apenins, els Dolomies... i el Giro els va retallar. Eren els anys en què el recorregut de la Corsa Rosa se suavitzava en excés, la muntanya es reduïa a la mínima expressió i fins i tot els finals en alt, no eren al capdamunt, acabaven a mig camí. Marino ja havia guanyat la Vuelta a Espanya, encara que no va pujar amb tots els honors a arreplegar el seu mallot (groc en aquells dies), perquè va ser per desqualificació d'Ángel Arroyo. Eixe caràcter seu tan tranquil i la seua descurada tàctica li va privar de millors triomfs, habitualment se li veia tancant els pelotons, amb el perill de veure's sorprés per ine...

                                                   Milà- Sant Rem 1961, la seua primera gran victòria Encara que el seu nom s'associa ràpidament a "segundó", el llemosí Raymond Poulidor té un brillant i longeu palmarés, per pocs superat. La seua fama li ve del Tour, on no va tindre sort. Va participar en 14 ocasions, amb tres segons llocs, cinc tercers, un sèptim, un octau i un nové. Ningú li iguala en podis i només Zoetemelk li supera en tops10, i encara que va guanyar 7 etapes, mai va ser mallot groc. Quan més a prop va estar de vestir la peça va ser en la famosa etapa de 1964 en el Puy-de-Dôme, en el qual es va quedar a 14" d'Anquetil i quan millor ho tenia per a guanyar la Grand Boucle va ser en 1968, en el qual una moto de carrera li va envestir per darrere i la caiguda va provocar el seu abandó (aquell any era el més fort, sens dubte...

                                                              Baldini, Nencini i Gaul durant el Giro de 1957 Louison Bobet i Charly Gaul s'odiaven. De caràcters contraposats en el personal, en la carretera van demostrar les seues diferències en bastants ocasions. Esta enemistat els va passar factura en el Giro de 1957. En començar la 18a etapa, que incloïa el Passo Bondone (on l'any anterior Gaul va escriure una odissea històrica per a adjudicar-se la carrera italiana), el luxemburgués tenia 56" d'avantatge sobre Nencini i 1'17" sobre Bobet. Abans d'afrontar el port Bobet i els seus coequipiers es van detindre a evacuar, per la qual cosa Gaul va decidir un parell de quilòmetres després fer el mateix. Quan Bobet va passar al costat d'ell i li va veure detés, secundat per Geminiani es va llançar a l'atac. N...

                                                                        Preston Park, utilitzat des de 1887 A les afores de Brighton (UK) es va construir una pista per a bicicletes al voltant d'un camp de criquet, que va ser inaugurada al maig de 1887. No sé si és molt correcte anomenar-li velòdrom, pel concepte actual de la paraula. El cas és que és la instal·lació més antiga del món que es coneix i que seguix en funcionament quasi segle i mig després. Com en l'època no hi havia estàndard, la longitud era (i és), de 1900 peus, uns 579 m, i tampoc té exactament forma ovalada ni les corbes són regulars i ni tan sols és totalment pla, però és el més antic encara en ús. Encara més vell és el Andreasried d'Erfurt, a Alemanya, una pista d'arena en 1885 que es va recobrir de ciment...

                                                                                       Cyrille Guimard En 1976 es va proclamar campió de França de ciclocròs, es va retirar amb només 29 anys, adduint no recuperar-se de les seues lesions, i va passar a la direcció de l'equip GITANE, en el qual va portar el mes de juliol al seu pupil Lucien Van Impe (un any major que ell) a la seua millor victòria, el Tour de França. Guimard ha sigut considerat un dels millors directors d'equip de la història ciclista, conduint a la victòria a noms com el citat Van Impe, Hinault, Fignon, Lemond... sent també recordat pel seu mal humor i caràcter aspre darrere del volant, que va fer que saltaren espurnes amb alguns dels ciclistes a qui amb tant d'èxit ...

  Raynond Impanis, "el forner de Berg", guanyador de la contrarrellotge individual més llarga de la història del Tour Després de passar Pirineus i Alps, en la 19a etapa del Tour de 1947 esperava la Vannes-Saint Brieuc de 139 km contrarellotge. Allí amb un temps de 3h.49'36" s'imposava un jove belga de 21 anys, Raymond Impanis, a una mitjana de 36,324 km/h. Segon va ser Aldo Ronconi a 4'54" i tercer Jean Robic a 6'32". Van haver diversos corredors que van cedir més de mitja hora, Florent Matjieu va ser últim a 39'48". El líder, Pierre Brambilla, havia sigut 5é, perdent 8 minuts, però es mantenia al capdavant de la classificació. La seua desfeta la va tindre l'últim dia camí de París, quan en un nefast dia, on es va alimentar tard i malament, va cedir tant ell com el seu company Ronconi, que era segon, quasi un quart d'hora amb Robic, que va ser el guanyador d'aquell Tour sense haver vestit ni un sol dia el mallot groc. El des...