CICLOMOMENTS

                                                                   Jonathan Vaughters després de ser picat per una vespa El reglament està per a complir-lo, per a això existeix. Una altra cosa és la seua interpretació i el seu esperit. En temps pretèrits, en els orígens de l'esport de competició, al ciclisme se'l va conéixer per la seua èpica. Quantes més dures foren les condicions de les carreres, més prestigi per a elles mateixes i els seus guanyadors, més herois que esportistes. La impossibilitat de canviar de bicicleta, el no recolzar-se en altres ciclistes, no poder abrigar-se o alleugerir-se de roba durant les carreres, avituallar-se només per si mateixos,... feien inhumanes les competicions. Però davant les traves, existien les trampes. La dificultat per a seguir als ciclistes durant...

                                                  P lora "Gem", acaba de perdre el groc que encara porta Raphaël Géminiani va ser "batejat" pel seu amic i rival Louison Bobet com "el gran fusell", ja fora pel seu aspecte llarg i prim i el seu esmolat nas o pels seus atacs i el seu caràcter combatiu. Va ser un dels grans que es van quedar sense guanyar el Tour en eixa dècada dels 50 on van coincidir tants monstres del pedal. En 1951 va ser segon, encara que l'aclaparadora superioritat d'Hugo Koblet no li va atorgar cap opció. En la classificació final va quedar a més de 22' del suís. En esta edició va tindre l'honor de guanyar l'etapa que arribava a Clermont-Ferrand, la seua ciutat natal. Va patir una punxada en el descens de l'últim port, però a Jean Robic, que li perseguia de prop, li va ocórrer el mateix i va poder arribar en solitari a meta....

                                                                                                 Cartell de "l'Auto" anunciant l'itinerari del Tour de 1907 Henri Pépin havia participat en la tercera edició del Tour, en 1905. No va destacar especialment, va ocupar els últims llocs de cada etapa, fins a la 7a en la qual va abandonar.. Però Henri era un enamorat de la bicicleta i va decidir prendre l'eixida novament en 1907 però millor preparat, més ben dit, més ben assistit. Pépin era ric i va decidir fer-se acompanyar de dos ciclistes experimentats que l'ajudaren amb les avaries i li protegiren dels espectadors. En el pelotó se'ls va conéixer com "les domestiques", que és com es deia a les persones que ...

                                                                                           L' etern Joachim Agostinho en els colors verdiblancs de l'Sporting CP El domini històric dels tres grans clubs de futbol portuguesos (Benfica, Porto i Sporting), es va traslladar durant dècades a les carreteres lusitanes en la popular Volta a Portugal. Els aficionats de les zones rurals del país ibèric que normalment no podien anar a presenciar els partits dels seus equips a Lisboa o Porto, podien animar als seus colors des de les cunetes durant el transcurs de les etapes de La Grandissima. Encara que altres clubs europeus van patrocinar equips ciclistes fa moltes dècades, només Portugal ha mantingut l'esponsorització en major o men...

           L' 1 de juliol de 1903 davant d'aquest café al sur de París, es va iniciar el primer Tour de França Maurice Garin, el primer guanyador del Tour, portava el dorsal número 1, perquè va ser el primer a inscriure's en la carrera. Ja se'l considerava com a un dels favorits. De fet no va abandonar el lideratge durant les 6 etapes. Els seus principals rivals eren Leon Georget i Hippolyte Aucouturier, que finalment no van comptar per a la general per abandó, encara que Aucouturier va guanyar dos etapes. En la primera etapa de la història del Tour, fins a Lió, de 467 km, Garin va tindre la tenaç companyia de Émile Pagie, al qual només va poder despenjar a uns centenars de metres de la meta, després de 17 h 45'. Émile, no obstant això, va abandonar durant el segon parcial. A Pagie se'l coneix un triomf a la París-Valenciennes que es va celebrar unes setmanes després i tres top-10 a la París-Roubaix. El cas és que resistir les 6 maratonianes etapes ja const...

                                                                                               Dieudonné Gauthy, guanyador en 1913 en 20 anys acabats de fer. Quin país pot considerar-se com el país de les clàssiques ? Sens dubte, Bèlgica. Eixe xicotet país sent el ciclisme com cap altre, sobretot si ens referim a citades clàssiques. I té la seua lògica, un territori de les seues dimensions no pot organitzar grans voltes per etapes sense repetir recorreguts. Però en 1908 va començar a celebrar-se el Tour de Bèlgica, a semblança del recentment encetat Tour de França però a xicoteta escala, és clar. Va constar de 5 etapes que recorrien tot el territori, tant el való com el flamenc i que res va haver d'envejar ...