CICLOMOMENTS

                                                                                       Cyrille Guimard En 1976 es va proclamar campió de França de ciclocròs, es va retirar amb només 29 anys, adduint no recuperar-se de les seues lesions, i va passar a la direcció de l'equip GITANE, en el qual va portar el mes de juliol al seu pupil Lucien Van Impe (un any major que ell) a la seua millor victòria, el Tour de França. Guimard ha sigut considerat un dels millors directors d'equip de la història ciclista, conduint a la victòria a noms com el citat Van Impe, Hinault, Fignon, Lemond... sent també recordat pel seu mal humor i caràcter aspre darrere del volant, que va fer que saltaren espurnes amb alguns dels ciclistes a qui amb tant d'èxit ...

  Raynond Impanis, "el forner de Berg", guanyador de la contrarrellotge individual més llarga de la història del Tour Després de passar Pirineus i Alps, en la 19a etapa del Tour de 1947 esperava la Vannes-Saint Brieuc de 139 km contrarellotge. Allí amb un temps de 3h.49'36" s'imposava un jove belga de 21 anys, Raymond Impanis, a una mitjana de 36,324 km/h. Segon va ser Aldo Ronconi a 4'54" i tercer Jean Robic a 6'32". Van haver diversos corredors que van cedir més de mitja hora, Florent Matjieu va ser últim a 39'48". El líder, Pierre Brambilla, havia sigut 5é, perdent 8 minuts, però es mantenia al capdavant de la classificació. La seua desfeta la va tindre l'últim dia camí de París, quan en un nefast dia, on es va alimentar tard i malament, va cedir tant ell com el seu company Ronconi, que era segon, quasi un quart d'hora amb Robic, que va ser el guanyador d'aquell Tour sense haver vestit ni un sol dia el mallot groc. El des...

                                                                       Tadej Pogacar està fent història Final de la temporada 2025 i Tadej Pogacar sembla que no té sostre. En adjudicar-se, en solitari com quasi sempre, al Giro de Llombardia establix dos rècords més. És el primer ciclista que guanya un mateix monument 5 vegades de manera consecutiva (igualant en nombre de triomfs en la clàssica de les fulles mortes a Fausto Coppi), i és el primer ciclista en la història que fa pòdium en les 5 carreres (guanyant en tres d'elles). Merckx va guanyar 3 monuments quatre temporades però mai va estar en els 5 podis d'un mateix any. Acaba el seu 2025 amb 20 victòries en 50 dies de competició, una cosa també inaudita i amb la sensació que té a l'abast superar els 5 tours, ser el quart home ...

                                                   Zoetemelk, un imprescindible de la història del ciclisme Qui passa a la història són els guanyadors, dels quals tots s'acorden. Després estan els quadres d'honor de les carreres, ací ja solen aparèixer els tres primers, el podi, or, argent i bronze, a imitació dels Jocs Olímpics. La resta ja és per a les estadístiques, per als curiosos, amb poc valor històric. Ser quart passa bastant desapercebut malgrat haver-se quedat a un pas de l'escaló, amb la medalla de xocolate. Repassant els quarts en els monuments o en el mundial de ruta, el màxim "cuatrero" ha sigut Peter Sagan, el millor ciclista eslovac fins a la data. No crec que li preocupe al triple campió mundial haver sigut sis vegades quart, encara que 5 d'eixes 6 vegades haja sigut a la Milà-Sant Rem, prova en la qual mai va aconseguir g...

                                                                                            Beryl Burton va exercir tres dècades de domini en el ciclisme anglés Va nàixer prop de Leeds en 1937 i va començar a eixir amb bicicleta amb el seu nuvi, que veient les facultats de Beryl, es va convertir en el seu manager. No tenia massa habilitat per a rodar en pelotó, així que es va dedicar sobretot a les proves contrarellotge i a la pista, i va començar a acumular títols en campionats d'Anglaterra. Noranta-sis ni més ni menys, setanta-dos d'ells contrarellotge, ja que dominava totes les distàncies des de les 4 a les 100 milles. El seu triomf més famós va ser en una prova de resistència de 12 hores. Anaven eixint de minut e...

                                                                                              Amb  l'equip R.M.O. on va aconseguir els seus majors èxits. Va estar en un dels pòdiums del Tour, el de Lemond, Chiapucci i Breukink de 1990, però va ser com a rei de la muntanya d'aquella edició, en la qual a més va guanyar una etapa. Sense arribar a ser un dels grans, va ser un escalador notable, destacant sobre tots en la Dauphiné en els seus primers anys de professional.. De caràcter impulsiu i pedaleig zigzaguejant, mai va passar desapercebut per a bé o per a mal, ni en el ciclisme ni en la seua vida privada. En 1989, per exemple, va ser seleccionat per a disputar el mundial de ruta amb França. Es va preparar ...