CICLOMOMENTS

                                                             El mític circuit de Le Mans invadit pels ciclistes Com en la històrica carrera de cotxes, a Le Mans l'eixida ciclista de les 24 hores es fa igual. Les màquines a un costat del circuit i els ciclistes a l'altre i quan el semàfor s'encén a córrer cap al velocípede per a donar voltes al circuit durant un dia complet. Es pot disputar la prova en solitari, però també per equips de relleus de 2, 4 o 6 persones. Tota una festa del ciclisme popular. No obstant això, Le Mans no ha sigut el pioner d'esta mena de proves en circuit automobilístic. En Nürburgring van començar a disputar-se les vint-i-quatre hores en 2003 i també s'han unit altres traçats com Spa, Monza, Montmeló, Jarama, Ricard Tormo o Albi. A més de ser la més antiga, la prova de Nürburgring és ...

                                                                                                                       Sempre a centímetres de la tragèdia Jose Meiffret va decidir viure a la vora de la mort. Apassionat de la bicicleta va competir en la seua joventut tant en ruta com en pista sense obtindre bons resultats, però això no va extingir el cuquet i ja veterà es va obsessionar a aconseguir un rècord de velocitat. En els anys 60, Guillermo Timoner aconseguia rodar darrere moto 100 km en els mundials a més de 83 km/h de mitjana amb pics superiors als 90 i Meiffret va començar a realitzar proves darrere de moto o cotxe amb parapets ...

                                                                                                               El pas del Turchino en la Milà-Sant Rem de 1910 Era només la quarta edició de la Milà-Sant Rem, la carrera que es va crear en 1907 com a contraposició al fracàs obtingut per este mateix trajecte per a una carrera de cotxes programada anys abans. En l'eixida, 63 ciclistes. Només faltava el vencedor de la primera edició, Petit-Breton, ja que Cyrille Van Hauwaert i Luigi Ganna, guanyadors en 1908 i 1909 eren de la partida. Era 3 d'abril però el temps no es corresponia a la data. Davant la notícia de la nevada en el Turchino, molts ciclistes opten per f...

                                                                                                                                         "Zipa, l'indòmit" Colòmbia es va enamorar de les bicicletes. Ha sigut Colòmbia el país més enllà de l'Atlàntic on el ciclisme ha alçat passions i on s'erigix al costat de la boxa i al futbol, com el rei nacional dels esports. I en bona part li ho deu a Efraín Forero o "Zipa, l'indomable". El gran impuls de l'esport del pedal al país es deu, sens dubte, a l'organització de la Volta a Colòmbia en 1951 de la qual en gran manera va ser responsable "el Zi...

                                                                                     Knudsen en els colors del Jolly Ceramica, el seu primer equip professional Campió olímpic de persecució a Munic'72 i campió mundial amateur l'any següent, Knut Knudsen va ser el primer ciclista noruec que va firmar per un equip professional. Va compaginar la ruta amb la pista. Gegant de 1,85 d'enorme potència que a més de ser un gregari de gran disciplina i rendiment va tindre l'oportunitat de lluïment personal, ja que va ser un dels millors especialista contra el crono i va obtindre molts triomfs en esta especialitat, entre ells el G.P. Eddy Merckx o el Trofeu Baracchi. A més va guanyar 6 etapes en el Giro (3 d'elles en 1981, que li van servir per a se...

                                                          Cartell publicitari del velòdrom Buffalo de París Fa 100 anys els velòdroms no eren merament recintes esportius, també eren punts de trobada de la societat, d'allò més selecte pel cap alt canalla. Se celebraven vetlades molt atractives amb les grans figures del moment. El 24 de setembre de 1925 es va programar en el Buffalo de París un duel França-Itàlia de ciclisme. Realment era un Pelissiers-Itàlia, perquè va enfrontar als germans Pelissier (Henri, Francis i Charles), contra les tres grans estreles del ciclisme italià del moment (Girardengo, Bottecchia i Binda), en un desafiament a tres mànegues: una carrera de puntuació, una persecució per equips i un mig fons rere tàndem d'una hora de duració. Henri, el major dels germans, ja amb 36 anys, havia guanyat el Tou...