CICLOMOMENTS

                                                                                                 Cartell de "l'Auto" anunciant l'itinerari del Tour de 1907 Henri Pépin havia participat en la tercera edició del Tour, en 1905. No va destacar especialment, va ocupar els últims llocs de cada etapa, fins a la 7a en la qual va abandonar.. Però Henri era un enamorat de la bicicleta i va decidir prendre l'eixida novament en 1907 però millor preparat, més ben dit, més ben assistit. Pépin era ric i va decidir fer-se acompanyar de dos ciclistes experimentats que l'ajudaren amb les avaries i li protegiren dels espectadors. En el pelotó se'ls va conéixer com "les domestiques", que és com es deia a les persones que ...

                                                                                           L' etern Joachim Agostinho en els colors verdiblancs de l'Sporting CP El domini històric dels tres grans clubs de futbol portuguesos (Benfica, Porto i Sporting), es va traslladar durant dècades a les carreteres lusitanes en la popular Volta a Portugal. Els aficionats de les zones rurals del país ibèric que normalment no podien anar a presenciar els partits dels seus equips a Lisboa o Porto, podien animar als seus colors des de les cunetes durant el transcurs de les etapes de La Grandissima. Encara que altres clubs europeus van patrocinar equips ciclistes fa moltes dècades, només Portugal ha mantingut l'esponsorització en major o men...

           L' 1 de juliol de 1903 davant d'aquest café al sur de París, es va iniciar el primer Tour de França Maurice Garin, el primer guanyador del Tour, portava el dorsal número 1, perquè va ser el primer a inscriure's en la carrera. Ja se'l considerava com a un dels favorits. De fet no va abandonar el lideratge durant les 6 etapes. Els seus principals rivals eren Leon Georget i Hippolyte Aucouturier, que finalment no van comptar per a la general per abandó, encara que Aucouturier va guanyar dos etapes. En la primera etapa de la història del Tour, fins a Lió, de 467 km, Garin va tindre la tenaç companyia de Émile Pagie, al qual només va poder despenjar a uns centenars de metres de la meta, després de 17 h 45'. Émile, no obstant això, va abandonar durant el segon parcial. A Pagie se'l coneix un triomf a la París-Valenciennes que es va celebrar unes setmanes després i tres top-10 a la París-Roubaix. El cas és que resistir les 6 maratonianes etapes ja const...

                                                                                               Dieudonné Gauthy, guanyador en 1913 en 20 anys acabats de fer. Quin país pot considerar-se com el país de les clàssiques ? Sens dubte, Bèlgica. Eixe xicotet país sent el ciclisme com cap altre, sobretot si ens referim a citades clàssiques. I té la seua lògica, un territori de les seues dimensions no pot organitzar grans voltes per etapes sense repetir recorreguts. Però en 1908 va començar a celebrar-se el Tour de Bèlgica, a semblança del recentment encetat Tour de França però a xicoteta escala, és clar. Va constar de 5 etapes que recorrien tot el territori, tant el való com el flamenc i que res va haver d'envejar ...

                                                                                                           Lucien Buysse va aconseguir la victòria al sext intent  El Tour de França és la carrera on tots volen arribar en el seu millor moment, però l'experiència i la maduresa del ciclista també és molt important. Dels 63 vencedors finals de la història de la Grand Boucle, només 12 eren debutants en la carrera, incloent-hi la primera edició on debutaven tots, clar. Després dels pioners Garin, Cornet i Trousselier va caldre esperar a 1947 per a què el debutant (que no inexpert), Robic s'imposara. Els altres huit que fins hui poden entonar el "Vini, vidi, vinci" han sigut:...

                                                                       Bahamontes escalant al capdavant Alejandro Martín Bahamontes, conegut com "el Lletuga", va passar a la posteritat com Federico Martín Bahamontes, "l'Àguila de Toledo", és a dir, un nom que no era el seu i conegut pel seu cognom matern. I és que la vida i la carrera esportiva del primer ídol de masses de l'esport espanyol (més enllà del futbol) no va tindre res de comú. Les seues extraordinàries facultats per a l'escalada i el seu estrambòtic caràcter i comportament, van contribuir al mite. Exagerat per a lo bo i per a lo roïn, mai va passar desapercebut. Tampoc el seu aspecte era el d'un ciclista a l'ús. La seua extremada primesa (a penes 62 kg per a 1,74 d'alçada), s'assemblava més a una figura treta de les pi...