CICLOMOMENTS

                                                     Del Toro, Carapaz i Yates, protagonistes del Giro 2025 En 2018 el Giro afrontava la seua 19a etapa cap a Bardonecchia. Chris Froome es va llançar a l'atac a 80 km de meta i el Colle de la Finestre per davant. Era 4t en la general i tenia un desavantatge de 3'22" respecte a Simon Yates, el líder. Va ser demolidor. El segon en meta, Richard Carapaz, va arribar a 3' i Simon Yates totalment afonat va perdre fins al top10 de la carrera. Però en 2025 Simon li donaria la volta a la història. Ara ell era 3r en la classificació i en la vintena etapa i davant el mateix colós alpí va ser ell qui va llançar l'atac. Isaac del Toro i, novament Richard Carapaz, que li precedien en la classificació, no van poder o no van estimar oportú eixir a la seua roda i Yates va fer camí i diferència, arribant...

                                               Amb el mallot de l'SKY on va aconseguir tots els seus èxits Un britànic nascut a Kenya és el sèptim ciclista a aconseguir les tres grans. Chris Froome va guanyar el Giro de 2018 i va completar la tercera que s'havia iniciat amb la Vuelta en 2011 (encara que va haver d'esperar huit anys perquè li l'adjudicaren per la desqualificació definitiva de Juanjo Cobo), també va guanyar una altra Vuelta , i quatre tours ! Però no va ser de manera plàcida, mai va tindre sort amb les caigudes, sempre va estar sota sospita mèdica, va tindre discrepàncies en l'equip per la direcció de files... i és que l'SKY va tindre una època de dominació total ( Froome, Wiggins, Thomas, Bernal...). El cas és que Christopher va reunir un palmarés descomunal en carreres per etapes malgrat tot, però en 2019 reconeixent el recorregut d...

                                                  Lafourcade a la Burdeus-París de 1911, en la que fou 4rt No va ser François Lafourcade un home de grans resultats. Corredor dur com exigia l'època, els camins i els quilometratges, va obtindre diversos podis, encara que cap victòria en la Bol d'Or que es disputava en el velòdrom de París. Era, no obstant això, assidu de bones posicions en les clàssiques, encara que tampoc va obtindre victòries. No obstant això la història del ciclisme li va reservar un lloc. En aquella històrica Luchon-Bayonne de 326 km i que travessava per primera vegada "el cercle de la mort" pirinenc (Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque) i posterior trànsit pel Osquisch abans de meta. Tots els ports van ser flanquejats en primera posició pel guanyador de l'etapa i d'aquell Tour, Octave Lapize. Tots excepte un, l 'Au...

                                                     Marino guanyant a Selva di Val Gardena (Giro 1984) Marino Lejarreta, "el jonc de Bérriz" era un dels millors escaladors del pelotó i se'n va anar a Itàlia a dominar els Alps, els Apenins, els Dolomies... i el Giro els va retallar. Eren els anys en què el recorregut de la Corsa Rosa se suavitzava en excés, la muntanya es reduïa a la mínima expressió i fins i tot els finals en alt, no eren al capdamunt, acabaven a mig camí. Marino ja havia guanyat la Vuelta a Espanya, encara que no va pujar amb tots els honors a arreplegar el seu mallot (groc en aquells dies), perquè va ser per desqualificació d'Ángel Arroyo. Eixe caràcter seu tan tranquil i la seua descurada tàctica li va privar de millors triomfs, habitualment se li veia tancant els pelotons, amb el perill de veure's sorprés per ine...

                                                   Milà- Sant Rem 1961, la seua primera gran victòria Encara que el seu nom s'associa ràpidament a "segundó", el llemosí Raymond Poulidor té un brillant i longeu palmarés, per pocs superat. La seua fama li ve del Tour, on no va tindre sort. Va participar en 14 ocasions, amb tres segons llocs, cinc tercers, un sèptim, un octau i un nové. Ningú li iguala en podis i només Zoetemelk li supera en tops10, i encara que va guanyar 7 etapes, mai va ser mallot groc. Quan més a prop va estar de vestir la peça va ser en la famosa etapa de 1964 en el Puy-de-Dôme, en el qual es va quedar a 14" d'Anquetil i quan millor ho tenia per a guanyar la Grand Boucle va ser en 1968, en el qual una moto de carrera li va envestir per darrere i la caiguda va provocar el seu abandó (aquell any era el més fort, sens dubte...

                                                              Baldini, Nencini i Gaul durant el Giro de 1957 Louison Bobet i Charly Gaul s'odiaven. De caràcters contraposats en el personal, en la carretera van demostrar les seues diferències en bastants ocasions. Esta enemistat els va passar factura en el Giro de 1957. En començar la 18a etapa, que incloïa el Passo Bondone (on l'any anterior Gaul va escriure una odissea històrica per a adjudicar-se la carrera italiana), el luxemburgués tenia 56" d'avantatge sobre Nencini i 1'17" sobre Bobet. Abans d'afrontar el port Bobet i els seus coequipiers es van detindre a evacuar, per la qual cosa Gaul va decidir un parell de quilòmetres després fer el mateix. Quan Bobet va passar al costat d'ell i li va veure detés, secundat per Geminiani es va llançar a l'atac. N...