Entrades

Un cadáver no pot guanyar el Tour

Imatge
                                                  Maurice De Waele va sobreviure i guanyà el Tour "Un cadàver no pot guanyar el Tour", va exclamar furiós Desgranges després de la victòria de Maurice De Waele en el Tour de 1929. Després del fiasco dels dos tours anteriors en els quals Desgranges, el patró del Tour, que havia programat contrarellotges per equips en les etapes planes per a obligar a emprar-se a fons als ciclistes tots els dies, en 1929 va recular perquè als aficionats els era molt difícil seguir el curs de la carrera. El que va idear ara va ser suprimir els equips comercials, és a dir, els corredors no podien ser assistits pels seus companys, havien de reparar per si sols les avaries. No obstant això la deshumanització que pretenia no va causar l'efecte desitjat. Mediat el Tour, Victor Fontan, el líder, va trencar la seua bic...

L'Amstel: camins, encreuaments i pujols

Imatge
                                                    Mapa de l'Amstel 2022 Si ixim de Maastricht cap a Valkenburg a penes haurem de recórrer uns 10 km, però si eres ciclista professional i et trobes allí un diumenge d'abril, probablement tardaràs unes 6 hores perquè aniràs a participar en l'Amstel Gold Race. En Limburg, al sud dels Països Baixos, es disputa des de 1966 esta carrera patrocinada per la important indústria cervesera que li dóna nom. El traçat és un autèntic laberint per carreteres de diferents amplàries i paviments i que va buscant els xicotets pujols (bergs) que ofereix el paisatge per a castigar les cames. Cotes curtes i exigents, unes 30 solen programar-se, moltes d'elles es passen en varies ocasions. La més famosa és el Cauberg, prolongació dels carrers de Valkenburg (ciutat on s'han disputat varios mundials de ruta)....

"Los Lagos" reviscolaren la Vuelta

Imatge
                                                                   Marino Lejarreta, primer guanyador a Los Lagos de Covadonga En 1983 es pot dir que comença l'era moderna de la Volta a Espanya. Els mitjans de comunicació tant públics com privats realitzen grans desplegaments i oferixen els directes televisius i radiofònics de les etapes. El gran atractiu d'eixa Volta del 83 és, amb permís de Bernard Hinault, l'arribada als Lagos de Covadonga. D'una bellesa paisatgística incomparable es mitifica aquella primera pujada per la seua gran duresa i es crea una gran expectació. El primer en nariu el cim és Marno Lejarreta “el jonc de Bérriz”, un ciclista amb molta més qualitat i carisma del que exhibix el seu palmarés. Un bon pioner per a un cim que ha sigut més de 20 vegades final d'etapa en la ...

Les altres grans voltes

Imatge
                                                                                                                               Kelly, intractable a la París-Niça No soles en les 3 grans voltes i els monuments s'engreixen els palmarés. A més a més, d'entre les carreres per etapes destaquen 7 d'elles per la seua història i prestigi internacional. La més antigua, la Volta a Catalunya, data de 1911 i té a Mariano Cañardo com més lloretjat amb 7 victòries, seguit de Miguel Induráin i Alejandro Valverde en 3. Miguel Poblet té la barbaritat de 32 triomfs d'etapa. Li segueix en antiguitat l'Itzulia, que es celebra des de ...

Un Tour a la França ocupada ?

Imatge
                                                                              Cartell publicitari del "Circuit de France" 1942 La Gestapo va anar “a convéncer” a Émile dée, vigent campió francés en 1942, perquè prenguera part en el Circuit de France, que pretenia ser ni més ni menys que el Tour de France, en una França ocupada, però no va permetre Jacques Goddet que es prenguera el nom de la seua carrera. Va ser Jean Leulliot qui, al capdavant d'un diari col·laboracionista, es va encarregar d'organitzar l'esdeveniment. Leulliot va ser exonerat de les seues culpes després de l'alliberament, amb els suports dels seus col·legues de professió i gràcies a ell, anys més tard, es va organitzar el primer Tour femení, es va rellançar la París-Niça i va inventar carreres...

Una clàssica, un sentiment

Imatge
                                                 Es desborda passió pel ciclisme en Flandes Si hi ha una carrera que s'identifica amb un poble, ixa és el Tour de Flandes (De Ronde Van Vlaanderen o simplement Vlaanderen). Es la cursa que espera tot l'any l'apassionada comunitat flamenca belga i que la viu com la fiesta nacional. Disputada per primera vegada al 1913 i interrompuda per la IGM, el seu arrelament va aconseguir que ni la IIGM la tornara a interrompre, malgrat a celebrar-se varies edicions en territori ocupat. Traient l'aïllada victòria del suïs Heiri Suter al 1923, cap estranger obtindria el triomf fins l'arribada de una força bruta de la natura anomenada Fiorenzo Magni, que guanyà tres edicions consecutivas (1949, 50 i 51) i és que per a guanyar cal ser molt dur. La carrera, que supera els 250 km, va buscant les colines o murs adoqu...

Una semietapa decisiva

Imatge
                                                                                                   M ur de Thuin, l'atac de Pingeon que va resultar decisiu Encara que ara per ara ja no es programen, eren molt comuns les etapes dividides en dos i fins i tot en tres sectors en la mateixa jornada. La quinta etapa del Tour de 1967 constava d'un primer sector de 172 km entre Roubaix i Jambes en territori belga, i una contrarellotge per equips a la vesprada. La matinal va resultar molt moguda amb constants atacs i contraatacs i es va formar un grup davanter d'uns 15 corredors, sobre un perfil quebrat, típic de les clàssiques belgues. Sobre les llambordes del mur de Thuin a més de 70 km de meta, Roger Pi...