Stan Ockers, l'ídol de Merckx

                                         

Stan Ockers en una de les seues victòries

Va ser una de les grans estrelles del pedal que coincidiren a la dècada dels 50 del passat segle, segurament el millor dels que no guanyaren el Tour com Bartali, Coppi, Koblet, Kubler, Anquetil, Gaul o Bahamontes, però fou segurament l'ídol per a molts belgues i entre ells, un jovenet Eddy Merckx, que seguia amb passió les cròniques del Tour, en el que Ockers va ser dues vegades segon, guanyà 3 etapes i dos voltes el maillot de la regularitat, classifican-se set vegades entre els huit primers.

Es va construir un gran palmarés a més a més en les clàssiques i la millor temporada de la seua carrera li arribà als 35 anys, quan va aconseguir ser campió del món i imposar-se a la Fletxa Valona i a la Liege-Bastogne-Liege, a més a més del maillot verd al Tour. Això li va valdre adjudicar-se el premi Desgranges-Colombo, la challenge de l'època que valorava al millor de la temporada.

L'any següent, al 1956, va repetir lloc i maillot a França guanyant etapa, havia sigut 2n al Tour de Flandes, s'havia anotat la Roma-Nápoles-Roma, guanyant 5 etapes, sent 4rt al mundial de ruta...

Però la fatalitat arribà a finals de setembre quan una caiguda disputant els 6 dies de Brussel·les li provocaren la mort que es va produir el primer d'octubre.