El portugués per a sempre

                                                    

                                                 Agostinho per davant de Poulidor i Van Impe


Va tindre que lluitar pel su país a la guerra de Moçambic. No tenia gran alçada però un cos fortíssim, conegut com "el rinoceront". Un aspecte poc habitual per a un ciclista que quan debutà als 25 anys com a professional ja va ser campió de Portugal en línia i contrarrellotge i l'any següent ja guanyava dos etapes al Tour.

Huit vegades top10 al Tour, incloent dos pódiums, a punt va estar de guanyar la Vuelta de 1974, li faltaron 11" per a desbancar a Fuente en l'última contrarrellotge a qui le recuperà 2'24" (el seu equip es queixà d'irregularitats en el cronometratge).

En 41 anys preparava la seua 14a participació en el Tour i liderava la Volta ao Algarve. Un gos es creuà a la recta final i el va fer caure. Aturdit i ajudat per dos companys va arribar a meta i com a consecuència entrà en coma 48 hores després. La seua força el va mantenir en vida fins a 10 dies. Tràgic final per a un ciclista llegendari.

En un país on la seua volta vuelta nacional és coneguda com "la Grandissima", Joaquim Agostinho és un autèntic mite, inclús un carrer porta el seu nom a Lisboa.

Aíxina travessà Agostinho la seua última línia de meta

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Guanyadors fora dels palmarés

La gran carrera del sud d'Itàlia