El portugués per a sempre

                                                    

                                                 Agostinho per davant de Poulidor i Van Impe

Va tindre que lluitar pel su país a la guerra de Moçambic. No tenia gran alçada però un cos fortíssim, conegut com "el rinoceront". Un aspecte poc habitual per a un ciclista que quan debutà als 25 anys com a professional ja va ser campió de Portugal en línia i contrarrellotge i l'any següent ja guanyava dos etapes al Tour.

Huit vegades top10 al Tour, incloent dos pódiums, a punt va estar de guanyar la Vuelta de 1974, li faltaron 11" per a desbancar a Fuente en l'última contrarrellotge a qui le recuperà 2'24" (el seu equip es queixà d'irregularitats en el cronometratge).

En 41 anys preparava la seua 14a participació en el Tour i liderava la Volta ao Algarve. Un gos es creuà a la recta final i el va fer caure. Aturdit i ajudat per dos companys va arribar a meta i com a consecuència entrà en coma 48 hores després. La seua força el va mantenir en vida fins a 10 dies. Tràgic final per a un ciclista llegendari.

En un país on la seua volta vuelta nacional és coneguda com "la Grandissima", Joaquim Agostinho és un autèntic mite, inclús un carrer porta el seu nom a Lisboa.

Aíxina travessà Agostinho la seua última línia de meta