Antonio Bevilacqua, altre italià històric dels 50
Antonio Bevilacqua
Les figures del ciclisme italià s'amuntegaven en els 50. La dupla Coppi-Bartali tenia rèplica en molts altres compatriotes, amb l'extraordinari Fiorenzo Magni al capdavant. Però van haver més. Per exemple, Antonio Bevilacqua.
En 1950 s'havia proclamat campió nacional, havia guanyat dos etapes en el Giro (es va anotar 11 en total del seu palmarés) i un final de temporada espectacular, sent segon a Llombardia, guanyant les Tres Valls Varesins, el Trofeu Baracchi, al costat de Magni i aconseguint el mundial de persecució, succeint a Coppi. L'any següent va guanyar ni més ni menys que la París-Roubaix amb un atac a 22 km de meta.
El 28 d'agost de 1951 el velòdrom Vigorelli estava de gom a gom. Més de 10000 persones es van quedar fora sense poder presenciar la final del mundial de persecució que enfrontava a Hugo Koblet, flamant vencedor del Tour, davant Bevilacqua. Antonio no va donar opció al suís al qual va avantatjar en 5 segons. El públic, embogit, cridava "*Varese, *Varese", ja que el 2 de setembre es disputava allí el mundial de ruta.
Varese, 2 de setembre: malgrat la baixa de Coppi a última hora, l'equip italià es va llançar a l'atac des del principi per a afrontar els 295 km de què constava la carrera, amb Bevilacqua i Giuseppe Minardi entre els set integrants de l'escapada bona. També Magni va aconseguir enllaçar amb ells en una èpica persecució en solitari. Gino Bartali, esperonat pels tifosi també ho va intentar, encara que finalment li va faltar 1' per a atrapar al grup, que s'anava a disputar les medalles. Malgrat la superioritat numèrica transalpina va ser l'indòmit Ferdi Kubler qui va guanyar l'sprint, seguit per Magni i Bevilacqua.
Kubler (or), Magni (argent), Bevilacqua (bronze)

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada