"Si jo puc, es pot fer"
Colòmbia es va enamorar de les bicicletes. Ha sigut Colòmbia el país més enllà de l'Atlàntic on el ciclisme ha alçat passions i on s'erigix al costat de la boxa i al futbol, com el rei nacional dels esports. I en bona part li ho deu a Efraín Forero o "Zipa, l'indomable".
El gran impuls de l'esport del pedal al país es deu, sens dubte, a l'organització de la Volta a Colòmbia en 1951 de la qual en gran manera va ser responsable "el Zipa", al capdavant d'un grup d'entusiastes que volien emular les grans carreres europees.
Les dificultats semblaven insuperables, ja que un país amb l'extensió de Colòmbia mancava d'infraestructures que uniren els principals nuclis de població per l'abrupte de la seua orografia, les seues selves, la seua varietat de climes i per una situació polític-social sempre convulsa. La proposta pretenia unir diverses de les ciutats més importants però no semblava molt factible. Ací és on Forero va fer una proposta. Es tractava de cobrir en solitari el tram més difícil, Bogotà-Manizales de 300 km. Si ho aconseguia, el periòdic "El temps" li proporcionaria el patrocini per a la carrera. I vaja si ho va aconseguir !, travessant camins, sendes, torrents d'aigua i superant "el Páramo de Letras", una tremenda ascensió de més de 80 km. El cotxe que el seguia, que va haver de ser substituït per un camió més potent , va haver de fer un rodeig, incapaç de seguir el camí, per a arribar a Manizales, on Efraín ja l'esperava des de feia dos hores.
Així, un 5 de gener de 1951, 34 pedalistes prenien l'eixida en la primera Volta a Colòmbia, de 10 etapes, agrupats en equips regionals i, malgrat la precarietat dels recorreguts, 30 d'ells van acabar la prova. Forero es va adjudicar 7 de les 10 etapes i va ser folgadament el guanyador final, a una mitjana lleugerament superior als 25 km/h.
Superar un riu no era una adversitat massa difícil després de tot
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada