Una Setmana perduda

                                             

                                   Bon trio participant en la Setmana'73 (Ocaña, Thévenet, Mercks)(*)
                                Rectificació, la foto es de la Vuelta'73 (gràcies Juancar Ruiz Hernández)


Si la Volta a Catalunya va ser la carrera per etapes degana a Espanya, des de 1963 a 2005 va conviure amb la Setmana Catalana, 5 etapes durant el mes de març que van reunir sempre un elenc impressionant en la seua eixida.. Les dos primeres edicions van ser guanyades per José Pérez-Francés i durant les seues quaranta edicions següents es van erigir vencedors entre altres Ocaña, Poulidor, Zoetemelk, Merckx, Maertens, Criquelion, Alberto Fernández, Kelly, Zulle, Delgado, Roche, Joaquim Rodríguez o Jalabert i que va posar colofó en la seua última edició en 2005, Alberto Contador.

Per posar un exemple, l'any 1975 les quatre primeres places de la general van ser ocupades per Merckx, Ocaña, Zoetemelk i Gimondi (8 tours, 8 giros, 4 vueltas i 5 mundials). Va ser difícil trobar millors participacions en proves d'una setmana durant els anys daurats de la Setmana.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Cap de cuir, bidó de plom

Imatge
                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....
Més informació

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació