Remco Evenepoel, un valor segur pel ciclisme belga

                                         

Evenepoel, campió del món junior en 2018

Havia sigut internacional amb la selecció belga de futbol, tant en sub-15 com en sub-16, però el seu era el ciclisme. Després d'una gran temporada es presentava en els mundials júniors d'Insbruck de 2018 com la gran esperança de Bèlgica. Mediada la carrera, una caiguda massiva li va relegar a 2' del cap... i ací va començar la seua exhibició. Va anar depassant xicotets grups fins que va arribar al pelotó principal i va continuar "al seu ritme". En principi només dos ciclistes van poder seguir-li, però els va desfonar. Va donar l'última volta al circuit en solitari i va tindre temps de saludar als atònits aficionats i guanyar amb gran avantatge.

Remco Evenepoel no va ser flor d'un dia o d'una temporada i va seguir la seua progressió en professionals. "El xicotet caníbal", li ha donat al seu país la primera Gran Volta després de 44 anys de sequera, s'ha proclamat campió del món absolut, tant en línia com contrarellotge i ja ha guanyat en dos ocasions la Liège-Bastogne-Liège i, no sembla conformar-se. Ja és un dels més grans i continua engrossint el seu palmarés a base de força i ambició.(*)


* redactat a l'abril de 2024, abans de ser doble campió olímpic

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Cap de cuir, bidó de plom

Imatge
                                                                                                                                Jean Robic en la seua xixonera característica Al 1947 es va reprendre el Tour després de la IIGM i el bretó Jean Robic va arrabassar la victòria a Pierre Brambilla en l'última etapa, encara que per a aconseguir-ho deuria aliar-se i pagar a Edouard Fachleitner i aixina convertir-se en guanyador sense haver portat cap jornada el maillot de líder.. Robic era un tio dur i d'àsper tarannà que no s'atemoria dels grans de l'època (Coppi, Bartali, Koblet, Kubler, Magni, Vietto...) als que desafiava sempre que podia....
Més informació

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació